"Als dispositius de control i vigilància establerts per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la frontera amb França, així com a ports i aeroports, no es va detectar en cap moment i fins ara la presència del pròfug Carles Puigdemont". Amb aquest llenguatge, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha remès al magistrat instructor de la causa oberta a la Sala Segona del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, l'informe sol·licitat després de la presència a Barcelona i posterior retorn a Waterloo del president Carles Puigdemont. A informe remès, atribueix tota la responsabilitat als Mossos, com a policia integral a Catalunya, tot i que Marlaska es cura en salut afegint que, un cop es va saber que Puigdemont se li havia escapat a la policia catalana, va impartir instruccions al cap superior de policia de Barcelona i al general en cap de zona de la Guàrdia Civil, a través del delegat del govern a Catalunya, perquè s'activessin "els recursos operatius i d'intel·ligència extraordinaris de tots dos cossos" per localitzar i procedir a la detenció del president.

Marlaska va fracassar i sap que té un problema. Perquè si al Partit Popular i al ministre Zoido se li van escapar travessant la frontera l'octubre del 2017, l'actual ministre té un problema triple: ha entrat, ha tornat al seu domicili a Bèlgica i estava avisat. És normal la vergonya dels cossos policials, que van desplegar un operatiu més propi d'estar buscant un terrorista que un president de la Generalitat el 2016 i el 2017, i actualment diputat al Parlament de Catalunya, que —en condicions normals en un estat en què els jutges acceptessin les lleis emanades del poder legislatiu— ja hauria de tenir concedida l'amnistia. Per això, fa de l'atac la millor defensa: a Catalunya tot va ser responsabilitat dels Mossos. I a la frontera? No se'n van assabentar perquè el codi de fronteres Schengen ho posa molt difícil.

Si al ministre Zoido se li va escapar travessant la frontera l'octubre del 2017, Marlaska té un problema triple amb Puigdemont: ha entrat, ha tornat al seu domicili a Bèlgica i estava avisat

Sembla més que probable que el jutge Llarena, amb tota la informació obtinguda, no es quedarà amb els braços plegats. Estarem atents a saber quin és el seu moviment, però tot apunta que es correspondrà amb el seu enuig amb l'actuació policial, atès que estava convençut, en veure que Puigdemont es presentava a un acte de recepció a l'Arc de Triomf de Barcelona, davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que la peça política per la qual sospira des del 2017 passaria a les hores següents a disposició de Tribunal Suprem a Madrid i seria ingressat a la presó d'Estremera.

A Catalunya, la situació no és gaire millor, amb un cos de Mossos tensat després que Puigdemont se'ls escapés davant dels seus propis nassos i la roda de premsa oferta pel ja exconseller Joan Ignasi Elena i el responsable del cos, el comissari Eduard Sallent. El fet que 96 hores després de la seva presa de possessió, Salvador Illa, acompanyat de la nova consellera Núria Parlon, hagi decidit desplaçar-se aquest dimecres al complex policial dels Mossos a Terrassa té a veure amb rebaixar la tibantor i oferir-los suport i tranquil·litat. Cosa que no serà fàcil, ja que l'arribada del major Josep Lluís Trapero a la direcció general dels Mossos anunciada per Illa, col·lidirà amb l'actual estructura operativa de comandaments de la policia catalana, i caldrà veure com se soluciona.