La decisió del jutjat número 5 de l'Audiència Nacional, inadmetent la querella del Partit Popular contra el PSOE, a qui acusava de finançament il·legal a partir d'un testimoni anònim, evidencia la matusseria dels conservadors espanyols a l'hora de fer política. La formació d'Alberto Núñez Feijóo, que està més preocupada per judicialitzar la política que per fer política, va voler treure profit després que des de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es conegués un informe en el qual s'avançava en la investigació que incrimina l'exministre José Luis Ábalos en les activitats de la trama encapçalada per Koldo García. Els populars van fer una gran posada en escena: van reunir diumenge el seu comitè executiu per anunciar les mesures que durien a terme i això va quedar reduït a la querella contra el PSOE, que ara ha estat rebutjada. Si la resposta ja va ser insignificant políticament, van cometre a més l'error d'endinsar-se en un terreny espinós com és pretendre treure profit d'una matèria judicialitzada, una cosa que, segurament, ha molestat el jutge Santiago Pedraz, que es pot haver sentit instrumentalitzat.

Ho vaig avançar al seu dia, que seria rebutjada, quan el PP va anunciar a so de bombo i platerets la iniciativa judicial aquell diumenge. Un camí que seguirà també la rèplica que han anunciat els socialistes contra el PP per injúries i calúmnies una vegada s'ha conegut el posicionament de l'Audiència Nacional. El PSOE, més llest, ha anunciat la querella, però no ha dit quan la durà a terme i s'ha limitat a assenyalar que ho farà amb temps i calma, que és una manera de dir que ja veurem què farà i quan ho farà. Sigui com sigui, el rellevant és la imperícia del PP, que quan ho té tot a favor sempre comet el mateix error i s'acaba disparant al peu. On no tenia un problema —la preocupació era del PSOE per les acusacions judicials que l'envolten per tots costats— acaba generant-se'l, com si es tractés d'un grup de passerells novells en la política i desconeguessin com actua la justícia, que és de dretes, però no tan manipulable com de vegades es pensen.

El PP, quan ho té tot a favor, sempre comet el mateix error i s'acaba disparant al peu

Semblen haver tingut raó les veus del PP que argumentaven que no era el camí judicial el que s'havia d'emprendre, ja que el recorregut de la querella a l'Audiència Nacional era nul o molt escàs. En canvi, sí que hi havia una oportunitat per fer una cosa que Feijóo no s'ha atrevit encara a realitzar a fons, com és fer política. Per exemple, una ronda amb els partits polítics per avaluar els seus punts de vista davant de les causes judicials que acorralen el govern espanyol i també els que afecten l'esposa de Pedro Sánchez i el seu germà. Això obligava, lògicament, a parlar amb algú més que Vox, que és el perímetre en què avui es mouen els populars, en part per no molestar la totpoderosa presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i els influents diaris de la dreta extrema a la capital espanyola. Un camí en aquesta direcció hauria permès a Feijóo una comunicació reforçada tant amb el PNB com amb Coalició Canària i una via de diàleg amb Junts per Catalunya, una cosa que en alguns sectors del PP, tant de Madrid com de Barcelona, fa sempre posar els nervis de punta.

Aquesta actitud de Díaz Ayuso, situant sempre en primer lloc consignes catalanòfobes, acaba sent sempre un dels principals talons d'Aquil·les de Feijóo. El gallec surt de casa al matí al matí escortat per la presidenta de Madrid a un costat i la Cope i El Mundo a l'altre, tocant els tambors perquè tot es mogui en l'àmbit judicial. Mentre això li passa a Feijóo, Ayuso campa al seu aire en la política conservadora, rebutjant, fins i tot, reunir-se amb Pedro Sánchez en la ronda del president del govern espanyol amb els presidents autonòmics. És igual el motiu, però Ayuso té sempre un argument per confrontar-se amb Sánchez, actuant per a molts com la lideressa de la formació conservadora, mentre a Feijóo li queda la ingrata matèria de dirigir el partit i actuar de frontó al Congrés dels Diputats de Sánchez. En resum, Ayuso fa política i lliga de mans Feijóo, a qui intenta reduir el terreny de joc i dir-li el que no pot i pot fer.