Tot indica que, coincidint amb els quatre mesos de la DANA i la pèssima gestió del govern del País Valencià i del seu president, Carlos Mazón, s'està arribant al punt de no retorn respecte al seu futur polític. No es tracta, tan sols, del que va passar aquell dia tràgic i sobre el qual encara queden interrogants sobre les hores en què va estar desaparegut. Tampoc, exclusivament, de les múltiples versions horàries que ha ofert sobre el 29 d'octubre i l'alerta enviada als ciutadans. No són decisives, encara que òbviament tenen molta importància, les protestes ciutadanes que encara es mantenen i el boicot regular que es produeix als actes públics en què intervé.

El veritable rovell de l'ou és doble: la confirmació que la seva gestió de la crisi en aquests mesos de reconstrucció no li ha permès remuntar la seva deteriorada imatge després que les inundacions deixessin 224 morts, tres desapareguts, centenars de milers d'afectats i un procés judicial que se li anirà complicant al pla penal. I, a conseqüència d'això, la caiguda del Partit Popular a les enquestes internes de la formació conservadora, que el situen per darrere del PSOE i de Vox. No només això: els socialistes i Compromís podrien aconseguir la majoria absoluta i la caiguda que pateix el PP és contínua des de novembre i no sembla d'haver tocat fons.

Si Feijóo continua sense reaccionar, corre el risc que la situació interna al PP valencià se li descontroli i la censura de l'opinió pública espanyola es dirigeixi contra ell

Encara més: en unes eleccions espanyoles, els populars quedarien molt per sota del PSOE, quan el juliol de 2023 va ser de 13 diputats el PP, 11 els socialistes i 5 parlamentaris Vox. Amb totes aquestes dades sobre la taula, el veritable dilema per a Alberto Núñez Feijóo és prendre el camí menys dolent o deixar que la situació es continuï podrint i esperar a veure què acaba passant. La inèrcia política del gallec condueix normalment a la segona situació, encara que en aquests moments són moltes les veus que l'apressen a fer el contrari i amb una certa urgència. Perquè la situació del PP es compliqui una mica més, només ha faltat la invitació de Compromís al PSOE per presentar una moció de censura a les Corts Valencianes, una cosa que no sortiria, en principi, ja que els números de l'esquerra no donen a menys que Vox s'abstingués.

El partit d'Abascal guarda silenci públic, encara que de segur esperarà a treure estella de la situació després que Mazón expulsés els tres consellers de Vox el mes de juliol passat. En aquestes dates negocia els pressupostos regionals amb el PP mentre tira pilotes fora sobre la seva posició en una moció de censura de PSOE i Compromís. Amb tot aquest panorama, Mazón s'amaga. Aquest dissabte no ha acudit a la primera mascletà a l'Ajuntament de València, que marca l'inici de les Falles. S'ha evitat una repulsa pública, però la situació no deixa de ser políticament insostenible.

Si Feijóo continua sense reaccionar, corre el risc que la situació interna al PP valencià se li descontroli —no hi ha dia que no apareguin candidats possibles, l'últim l'expresident Paco Camps— i la censura de l'opinió pública espanyola es dirigeixi directament contra el líder dels populars per la seva absència de lideratge en unes circumstàncies tan greus.