En vigílies de complir-se un mes del salvatge atac terrorista de Hamàs contra Israel que va provocar una autèntica massacre, on es van comptabilitzar 1.400 persones mortes a casa seva, als carrers i en un festival de música, la guerra desencadenada en aquell petit reducte del món ja és la més destructiva i mortal de totes les que s'han produït des que Hamàs va assumir el control de tota la Franja de Gaza el 2007. Segons les xifres que ofereixen tant les autoritats israelianes com el Ministeri de Salut de la Gaza, gairebé 11.000 persones haurien mort —més de 9.000 palestins— en la resposta donada per Netanyahu després de l'atac. El nombre de palestins desplaçats a Gaza s'aproparia als 1,5 milions de persones.

Tot apunta que el conflicte només ha començat i encara que les protestes al carrer han estat molt importants, el cert és que Israel ha mobilitzat el nombre més gran de soldats de la seva història recent i amb un full de ruta militar perfectament calculat. Fins ara, les principals protestes pel que està passant a Gaza les ha protagonitzat el secretari general de l'ONU, António Guterres, que malgrat les seves reiterades crides a l'alto el foc, els bombardejos ni han cessat, ni s'han reduït.

Aquesta guerra ja és la més destructiva i mortal de totes les que s'han produït des que Hamàs va assumir el control de tota la Franja de Gaza el 2007

La posició nord-americana, comandada pel secretari d'Estat, Antony Blinken, és contemporitzadora amb Israel, el seu gran aliat històric. I l'europea transita entre l'expressada des de Brussel·les amb veus dissonants entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel. A Europa, la posició més proisraeliana, almenys en públic, està defensada pel canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz. No estaria gaire allunyada la del president francès, Emmanuel Macron, encara que el seu paper està sent molt més discret. Aquest batibull de posicions i el sempre present risc de l'Iran fan preveure que res no detindrà l'exèrcit israelià en el seu objectiu d'acabar amb Hamàs i ressituar les actuals fronteres de la zona.

L'exemple més clar de tot això és que, a punt de complir-se un mes de l'atemptat del 7 d'octubre, aquest diumenge s'ha produït una de les jornades més violentes i les forces israelianes han protagonitzat un atac de grans proporcions a Gaza, i han arribat fins a la costa en el seu objectiu d'envoltar la ciutat. Una situació, en conseqüència, molt consolidada militarment i en la qual políticament Israel té un gran avantatge amb el silenci o el deixar fer dels països que podrien fer virar Netanyahu. D'alguna manera, Occident assumeix sense dir-ho, o queixant-se el mínim necessari per temperar les opinions públiques internes que pugui tenir cada país, el desplegament de l'exèrcit israelià a Gaza. Almenys, fins ara.