Ai, la política! De cop, els teus perden, tu caus en desgràcia, la teva protectora desapareix del mapa i ningú no vol saber res de tu. Així ha passat els últims mesos Enric Millo veient que no tenia encaix en cap llista electoral del PP. El qui va ser totpoderós virrei amb Soraya Sáenz de Santamaría ha tingut en Pablo Casado un os dur de rosegar, malgrat els serveis prestats aquell nefast 1 d'octubre del miler de persones que van necessitar assistència mèdica per la violència policial.

La reubicació de Millo és d'allò més sui generis i no deixa de tenir el seu què: secretari d'Acció Exterior del govern d'Andalusia. Tant parlar i malparlar de les ambaixades catalanes i definir-les com uns xiringuitos al servei de l'independentisme i, sense adonar-te'n, en un tres i no res, a la teva nova targeta política la teva destinació passa a ser la coordinació dels xiringuitos d'Andalusia. Podria haver estat qualsevol altra cosa però el president de la Junta andalusa, Juanma Moreno ―qui, no ho oblidem, va arribar al càrrec després de l'acord entre Vox, PP i Ciutadans― gairebé sembla que ho hagi fet expressament. Un govern de coalició PP i Cs amb un català al capdavant de les ambaixades. Té un cert to còmic, fins i tot.

Després de la desfeta del PP, Millo es refugiarà a Andalusia. Els populars no només han perdut el nord a Espanya sinó que han aguditzat el seu enfonsament al País Basc i Catalunya. Zero diputats i senadors al País Basc i un únic diputat a Catalunya de 48. Molta misèria per als temps que venen. Que l'únic escó l'ocupi, a més, una persona desarrelada de l'organització com Cayetana Álvarez de Toledo, marquesa de Casa Fuerte, i desconeixedora de la realitat catalana, no és que fos durant la campanya o sigui ara un problema per a ella perquè no sap parlar català. És un problema perquè suposa fer bandera d'una guerra lingüística que protagonitza només una minoria per més que des de Madrid no es vulgui entendre.

Fins i tot García Albiol, que ho ha estat tot al PP, fuig com a candidat de panxa enlaire de les sigles del partit en la seva batalla per recuperar l'alcaldia de Badalona. Els populars són avui al tauler polític la pitjor peça del puzle. I els seus problemes no han fet, potser, més que començar.