En aquest singular món de la política espanyola en què sol guanyar qui aixeca més la veu, menteix més i fa servir un llenguatge entre sòrdid i mordaç, el val·lisoletà Óscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, acostuma a tenir avantatge. Sempre al límit, s'ha anat guanyant la confiança de Pedro Sánchez, a qui ja li va bé que algú faci aquesta funció i protagonitzi titulars cridaners en què no es deixa acovardir. He llegit aquest diumenge al diari Levante un titular d'una entrevista que m'ha cridat poderosament l'atenció. Diu el ministre el següent: "Les autonomies s'han convertit en ens que només demanen diners al papà Govern d'Espanya".
Déu-n'hi-do, amb Puente. El polític socialista no sé si ho deu dir per la seva comunitat, Castella i Lleó. O per alguna altra que tampoc no concreta. En qualsevol cas, en el cas de Catalunya, valdria més que es mossegués la llengua. Ja és insofrible com gestiona el seu ministeri la xarxa de Rodalies i aquest traspàs sobre el qual ja veurem en quin moment arribarem a tenir totes les competències, no només unes quantes perquè vagi semblant que el traspàs avança; perquè, a més, parli amb caràcter genèric sobre les autonomies i el papà Govern d'Espanya. O sigui, el papà Puente, el papà Sánchez i els diferents papàs i mamàs que tan desinteressada i generosament es preocupen pel nostre benestar.
El que els catalans patim és un estat malbaratador i d'aquí ve la demanda d'un concert econòmic per a Catalunya
Hauria de saber, senyor ministre, que hi ha molts catalans que el que volem és justament deixar de demanar diners al papà Govern d'Espanya i ser nosaltres mateixos els que fem amb els diners que generen els nostres impostos el que ens roti. No necessitem la condescendència d'algú a qui no li devem res i que té com a única carta de presentació ser el responsable que centenars de milers de catalans no puguin organitzar com cal la seva jornada laboral perquè no saben si aquell dia hi haurà una avaria i en quin moment es produirà. Que serveixi aquesta dada com una mostra: Rodalies va acumular en el primer quadrimestre del 2024, entre gener i abril, un total de 373 incidències, tres cada dia.
Als catalans, el papà Govern d'Espanya ens surt molt car. Veiem com els nostres diners s'esfumen fora de Catalunya i el dèficit fiscal català va escalar fins als 20.772 milions d'euros el 2020, va pujar a 21.982 milions d'euros el 2021 i el Govern va calcular que era un nou màxim històric. El que els catalans patim és un estat malbaratador, i d'aquí ve la demanda d'un concert econòmic per a Catalunya, en línia amb la sobirania fiscal que tenen bascos i navarresos, i que permetria a Catalunya sortir del règim comú del sistema de finançament, una cosa a la qual s'oposa el govern espanyol i la resta d'autonomies. No sé jo qui és el papà, ministre Puente, però vostè segur que no.