Amb Míriam Nogueras, la màxima representant de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Pedro Sánchez ha donat per acabada, aquest divendres, la ronda de contactes amb els grups parlamentaris, que va començar amb Alberto Núñez Feijóo, per buscar els vots necessaris que li permetin complir l'encàrrec del Rei i anar a una sessió d'investidura abans dels últims dies de novembre, que és quan s'acaba el termini. El resum de les diferents reunions permet concloure que compta amb els vots de Sumar i Bildu, a part dels propis. No li costaran els del PNB, seran força més difícils els d'Esquerra i tot depèn del que acabi fent Junts per Catalunya, que sense els set escons del qual no hi ha cap investidura possible.

Encara que el titular més repetit de la trobada entre Sánchez i Nogueras és que "continuaven lluny de l'acord, del compromís històric", la importància de la reunió no ve tant del que s'ha declarat com del que s'ha parlat durant poc menys d'una hora i mitja. Vuitanta minuts donen molt de si i, de fet, ha estat la més llarga de totes les que ha celebrat el president en funcions aquesta setmana. No ha estat, per tant, un tràmit.

A més, tenint en compte que, fins ara, tots els contactes, reunions i negociacions amb Junts els ha deixat en mans de terceres persones, era el seu primer acostament personal a un representant d'una formació política que ha fixat un preu polític molt alt per al sí dels seus set diputats. A més, la diputada de Junts forma part de l'ala més independentista del partit i ha viscut diverses topades, alguna de les quals sonada, amb els socialistes en la passada legislatura. El fet que el document que va lliurar Nogueras a Sánchez fos la conferència de Carles Puigdemont traduïda al castellà del passat dia 5 de setembre a Brussel·les, busca mantenir coherència en el relat. Junts és on era fa ja 40 dies i no es mourà gaire d'aquelles columnes mestres.

O sigui, llei d'amnistia i un mediador internacional com a condicions prèvies per acceptar una negociació i un pacte històric que es prolongui durant els quatre anys de legislatura i que reculli diferents compromisos sobre el reconeixement del dret de Catalunya a l'autodeterminació, juntament amb un paquet de mesures per a dos dels problemes existents a Catalunya com són la salvaguarda de la identitat nacional i l'espoli fiscal. Per això, Junts no situa la negociació en un acord d'investidura i prou. Al contrari, considera que el desenvolupament dels acords necessitarà un temps, i d'aquí ve el paper tan important del mediador internacional, que ha de ser reconeixible per l'opinió pública i també garant de tot el que se signi.

Dins de les poques pistes que ofereix el PSOE, Sánchez continua convençut que serà capaç de tancar l'acord amb Esquerra i amb Junts, i a La Moncloa el pessimisme no és precisament la sensació que hi ha instal·lada.