Els moviments del president electe dels Estats Units des de l'inici d'any ofereixen prou pistes per poder vaticinar que Donald Trump ha optat per la màxima tensió amb enemics i aliats. Quan només falten una dotzena de dies perquè prengui possessió del càrrec i torni a la Casa Blanca. Els seus atacs directes a Panamà, Grenlàndia, Dinamarca o el Canadà, d'una banda, i també a la zona del Pròxim Orient, unit a un paper especialment desestabilitzador d'Elon Musk, el propietari d'X, armant la ultradreta europea, estan inquietant les principals cancelleries europees.
Només li faltava a Trump especular amb l'ús de la força per prendre el control de Grenlàndia perquè de nord a sud del continent s'hagin alçat veus contra Trump. Així ho han fet el president francès, Emmanuel Macron, o el canceller Olaf Scholz, parlant del principi de la inviolabilitat de fronteres. La idea del pròxim president nord-americà respecte a Grenlàndia, l'illa més gran del món i el territori menys poblat, no és nova. El problema per a Trump ve derivat de la seva dependència de Dinamarca, que li transfereix el 60% del seu pressupost anual, i que controla la seva política exterior i de defensa. De fet, el rei de Dinamarca, Frederic X, ha renovat l'escut d'armes del país amb un nou disseny que atorga més rellevància a Grenlàndia i les Illes Fèroe.
Veurem si el pes del poder esmorteeix la incontinència verbal de Trump o, al contrari, dona peu a endegar tots els plans anunciats
No li ha anat millor a Trump amb el Canadà, on ha plantejat directament l'annexió del país i la seva disposició a fer servir la força militar dels EUA per convèncer les autoritats canadenques. Els plans expansionistes de Trump respecte al seu veí del nord els va sustentar al·legant que els Estats Units perden al voltant de 200.000 milions de dòlars l'any en dèficits comercials i que això no tenia sentit, ja que en el fons era un estat més dels EUA, perquè la frontera era una línia artificial. El seu trencaclosques d'uns Estats Units diferents el va completar amb el canal de Panamà, el control del qual pretén recuperar encara que sigui emprant la força.
En tan sols vuit dies d'any, Trump ha enviat prou missatges per estar amoïnats. El seu segon mandat, que està a punt de començar, presenta taques negres que, atesa la composició de les cambres legislatives nord-americanes, no trobaran mecanismes d'amortiment de les seves posicions. Els republicans controlen tant la Cambra de Representants com el Senat. Cal afegir-hi, a més, la majoria superconsevadora del Tribunal Suprem dels Estats Units. Veurem si el pes del poder esmorteeix la incontinència verbal de Trump o, al contrari, dona peu a endegar tots els plans anunciats. Tant si pren un camí com un altre, semblen assegurar dos temps d'una gran inestabilitat mundial.