Per a aquest dijous s'ha anunciat la posada de llarg de la candidatura de l'aparell d'Esquerra Republicana, patrocinada per Marta Rovira, Pere Aragonès, Marta Vilalta, Laura Vilagra o Raquel Sans, entre altres, i que té com a finalitat última guanyar el congrés del partit a Oriol Junqueras. No han anunciat qui li disputarà la presidència a Junqueras i, ara per ara, es limiten a puntualitzar que molt més important que saber qui serà al capdavant, és tenir una direcció coral que substitueixi un lideratge molt potent. Potser no són aquestes dues llistes les úniques que rivalitzin pel lideratge del partit, ja que el Col·lectiu Primer d'Octubre, el sector més independentista, també es planteja presentar-se, tot i que les seves opcions són menors.

Era evident, des que Marta Rovira va posar de manifest el seu distanciament de Junqueras, que avalaria una llista que arrossegués l'expresident del partit a la jubilació o a una posició simbòlica com, per exemple, que conservés les seves opcions de ser candidat a la Generalitat, però sense lideratge dins el partit. Tanmateix, el que ha succeït des de l'estrepitosa derrota electoral de maig, no estava en el guió. Junqueras va deixar la presidència amb totes les conseqüències, despatx, sou, equip de comunicació, assessors, secretària i un llarg etcètera i es va dedicar a reunir-se amb grups de militants. A més, va deixar en mans dels que avui s'oposen que torni a dirigir el partit la negociació amb el PSC, que va desembocar en la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.

Avui es dona com a molt probable la victòria de Junqueras en el congrés i el fet que cap cara potent del partit hagi fet el pas per confrontar-s'hi, li ha permès agafar avantatge

Avui, es dona com a molt probable la victòria de Junqueras en el congrés i el fet que cap cara potent del partit hagi fet el pas per confrontar-s'hi —aspirants n'hi ha hagut alguns/es, però, en el moment definitiu, no s'ha concretat— ha permès a Junqueras agafar avantatge. D'aquí la urgència amb què els seus rivals s'han afanyat a presentar-li batalla, ja que s'estava produint un decantament natural de molts quadres del partit cap a l'expresident i si haguessin esperat un parell de setmanes, potser la batalla hauria estat acabada. Veurem com reacciona la militància d'Esquerra, però si la candidatura alternativa de Rovira, Nova Esquerra Nacional (NEN), no qualla amb rapidesa i recull suports importants, no serà més que un moviment de pressió per pactar uns quants noms en la nova executiva.

En qualsevol cas, Esquerra, a més de la renovació de càrrecs, té pendent el full de ruta del partit. Perquè dels resultats de tot el cicle electoral —municipals, generals, europees i catalanes— es pot extreure que l'esmena va anar a totes dues coses. Obviar aquest segon debat seria un error. Sobretot, perquè malgrat els mals resultats de les últimes quatre eleccions, Esquerra té un paper decisiu o important en nombroses administracions catalanes. Només cal mirar el mapa polític per veure que és així, i que del seu vot depèn tant el president Salvador Illa, com diverses diputacions i nombrosos ajuntaments, començant pel de Barcelona. Per això el lideratge i el rumb van necessàriament junts.