Per tercer dia consecutiu, el líder opositor rus Aleksei Navalni continua sent objecte d'homenatge al cementiri de Moscou on va ser enterrat divendres. La seva mort en estranyes circumstàncies —cosa que sol ser més que habitual quan es tracta d'opositors a Vladímir Putin—, en una presó àrtica, ha despertat un corrent de simpatia cap a Navalni, que es confronta amb la campanya que duu a terme el president rus per a les eleccions del pròxim 17 de març. Putin guarda silenci, la premsa oficial esquiva la qüestió i ningú no dubta que d'aquí a dues setmanes obtindrà la reelecció.

Això no vol dir que després de l'assassinat de Navalni —perquè tots els indicis apunten que la mort no va ser fortuïta— les coses a Rússia continuïn igual. Les llargues cues al cementiri Boríssov, desobeint la posició oficial del règim, són una mínima esperança que una part del poble rus ha deixat de tenir por del dictador i no tenen objecció a plantar cara i significar-se. L'ampli desplegament policial no ha estat suficient per desmobilitzar els partidaris de Navalni, que veien en l'activista una esperança per posar fi a l'autarquia del Kremlin.

Les llargues cues al cementiri Boríssov són una mínima esperança que una part del poble rus ha deixat de tenir por del dictador

Però seguint una vella tradició del règim rus, els opositors no són ben vistos. Per una raó o l'altra, tots acaben desapareixent, assassinats o enverinats. Tot plegat enmig de la guerra amb Ucraïna, en què Putin ha dut a terme la mobilització militar i civil més gran de les últimes dècades i que el passat mes de febrer va complir dos anys de conflicte bèl·lic. La cronificació de la guerra li ha comportat un desgast amb què no comptava, a més d'una mobilització de recursos econòmics i una confrontació oberta amb Occident.

Però Putin ha esquivat amb mà de ferro i amb la lleialtat majoritària de l'exèrcit —quan no ha estat així, ha fet les purgues convenients a la cúpula militar— qualsevol mena de crítica que hi hagi pogut haver. El control ferri de la política interior li ha servit per traslladar una visió molt allunyada del que està succeint a Ucraïna a l'opinió pública russa. Tot i que també és veritat que darrerament el suport a Zelenski s'ha anat reduint i als baròmetres elaborats entre els ciutadans europeus s'hi ha anat detectant un cert cansament amb l'ajuda a Ucraïna.

En aquest context, Navalni torna a situar Occident davant del mirall, i l'elecció de permetre a un sàtrapa com Putin que continuï fent el que vulgui o posar límits a la seva actuació.