La rapidesa amb què la Fiscalia i el govern espanyol s'han personat com a acusació en el cas Negreira fa recordar, ni que sigui per comparació, la lentitud amb què ho han fet, o més aviat no ho han fet, en casos tan greus com, per exemple, l'Operació Catalunya. La Fiscalia, amb el seu escrit acusador en un jutjat de Barcelona contra el Barça i, entre altres, contra exresponsables del club —dos expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, però no contra els altres mandataris que ha tingut l'entitat des de Joan Gaspart, perquè el seu possible delicte hauria prescrit— als qui acusa de corrupció continuada, administració deslleial i falsedat en document mercantil. I el govern de Pedro Sánchez, a través del president del Consell Superior d'Esports, José Manuel Franco, que depèn del ministre de Cultura, Miquel Iceta, i que aquest dilluns ha assenyalat: "Un club no paga així per cap cosa el vicepresident dels àrbitres. És veritat que s'ha d'investigar".

Doncs el cas Negreira, que ja veurem quina és, al final, la seva importància i gravetat, i el qual només coneixem per informacions des de fa molt poques setmanes, ja té el pack complet del que és tenir l'Estat davant: la Fiscalia i el govern espanyol. No es tracta de defensar Laporta, de qui ja vaig assenyalar la setmana passada que deu als socis més explicacions de les que ha ofert fins al moment, sinó de constatar que hi ha temes que per molt greus que siguin, es podreixen als llimbs dels despatxos dels diferents estaments judicials o dels despatxos dels ministres, i d'altres dels quals sí que agrada oferir titulars ràpids que agraden a Madrid i són convenientment recompensats.

Ja ens podem queixar els catalans de no haver tingut en el govern de Sánchez un aliat per revelar tot el que s'amaga en l'Operació Catalunya, un fet d'una gravetat democràtica important, ja que des del govern espanyol es va crear una brigada patriòtica per fabricar dossiers i mirar d'acabar políticament i civilment amb actors rellevants del món independentista. Aquí no s'hi ha personat cap govern espanyol com a acusació i, és més, s'han posat tots els obstacles possibles perquè a través del Parlament espanyol es pogués investigar. Què es pot dir de l'espionatge a través del programa Pegasus al mateix espai polític, una part d'aquest autoritzat per la justícia espanyola i una altra sense que se sàpiga del cert, però amb sospites que les clavegueres de l'Estat estaven al darrere.

Però el Barça, sí. Aquí gas a fons. Ja han citat per part de la Fiscalia i en qualitat de testimonis els entrenadors del club Luis Enrique i Ernesto Valverde perquè confirmin o desmenteixin si coneixien els informes que suposadament elaborava l'exàrbitre en el centre de la polèmica, José María Enríquez Negreira, i pels quals hauria cobrat del club blaugrana, en aquests anys, més de 7 milions d'euros. El president del Barça ha tornat a manifestar aquest dilluns que té ganes d'enfrontar-se "als pocavergonyes que taquen el nostre escut".

A ningú no se li pot escapar, tanmateix, que el pols que ha llançat a la Lliga del polèmic i de passat ultradretà Javier Tebas, amb la Superlliga, unit al xoc pel mateix motiu amb la UEFA i la FIFA, deixa l'entitat en una posició, si més no, fràgil. Cal explicar-se i cal reaccionar amb un equip jurídic del màxim nivell abans que sigui massa tard. Perquè aquest cas no es dirimeix a la plaça pública, sinó als despatxos d'aquests organismes, on el Barça es queda, ara com ara, al rebedor.