Produeix una certa perplexitat, fent servir una paraula suau, veure com en aquests moments de profund desassossec per a la societat, amb xifres de morts pel coronavirus que són molt preocupants es facin servir des de les autoritats per dirigir-se a la població paraules com "guerra" i "soldats" que, unides, donen lloc a expressions desafortunades com "en aquesta guerra tots som soldats". No és ni una cosa, ni l'altra. Som ciutadans i no soldats. Agraïts, sobretot, als que vetllen per nosaltres en condicions precàries: personal sanitari, molt en primer lloc, però també molts altres milers i milers de persones que alleugen la situació d'angoixa de la societat en llocs de treball estratègics que no han pogut abandonar.
Som també ciutadans vigilants a l'actuació d'uns poders públics i, també, som a més exigents i crítics. No soldats que deguem obediència cega, com succeeix a les casernes i a les guerres. Espanya està a punt d'enfilar el seu primer cap de setmana de crisi sanitària realment molt greu, amb una situació molt delicada, que a més ho serà més en els propers dies i setmanes. Ningú no s'alegra de decisions equivocades que s'hagin pres per part de qualsevol de les administracions però cal continuar exigint que s'adoptin les que encara no s'han pres i s'haguessin pogut emprendre.
A tots ens deixa atònits veure les carreteres cap a la costa -siguin la d'Andalusia, València, Tarragona o la Costa Brava- amb retencions o imatges com les de l'Hospitalet de Llobregat, amb els carrers atapeïts de gent aquest mateix divendres. Què és el que no ha quedat clar en aquesta situació tan extrema i amb la pandèmia campant al seu aire? Fa diversos dies que Itàlia està esperançada que la xifra de morts serà inferior a la del dia anterior i aquesta notícia no acaba d'arribar. En les últimes 24 hores s'han produït 627 víctimes mortals i la xifra s'eleva a més de 4.000. A Espanya ja s'ha superat la xifra de 1.000 morts pel coronavirus i a Catalunya pugen a 122 a les 22 hores, dels quals 40 s'han produït en un dia.
Apel·lar al confinament voluntari total és l'única opció de contenir l'hemorràgia que ens cau al damunt. La cara d'estupor del responsable d'una delegació xinesa de la Creu Roja en arribar a Milà i veure que als carrers continuava havent-hi gent passejant relaxadament i sense mascareta seria la mateixa que tindria si hagués estat en algunes ciutats espanyoles o catalanes. Davant de la negativa del govern espanyol a decretar, com li demana la Generalitat, un confinament total de Catalunya, no hi ha més remei que l'autoconfinament massiu i voluntari.
Fem-ho per nosaltres i si això no és suficient, fem-ho per tots els que s'estan jugant la vida per nosaltres. Com a ciutadans, no com a soldats.