Quan un càrrec públic juga a amagar durant deu dies on era durant les hores en què era el principal responsable de les mesures que s'havien d'aplicar davant la imminent arribada de la DANA al País Valencià, només pot ser per una d'aquestes dues raons: perquè no ho pot explicar o perquè és un irresponsable. També, perquè siguin totes dues coses alhora. És obvi que Carlos Mazón està políticament amortitzat, se n'hagi adonat o no. Ho sap tothom i esperem que, a més a més, la seva irresponsabilitat tingui conseqüències penals. L'entorn del president valencià ha acabat revelant aquest divendres, finalment, enmig de diversos rumors —i cap de bo per a ell—, que en les hores en què se l'esperava per adoptar decisions sobre l'emergència de la DANA i l'alerta als ciutadans, es trobava en un dels reservats d'un prestigiós restaurant de tres plantes, de nom El Ventorro, a deu minuts del seu despatx oficial, i amb fama de ser, segons la guia, un restaurant molt acollidor i íntim, ideal per a parelles.

Allà va estar-se Mazón fins a les 18 hores, en un reservat del restaurant que, oficialment, tancava a les 17 hores. La seva companyia era, segons sembla, la periodista Maribel Vilaplana, a qui hauria estat oferint la direcció de la televisió autonòmica À Punt. Tres breus comentaris. Primer: com és possible que ningú del seu equip no l'avisés del que passava, tenint en compte que pràcticament era al costat de la seu del Govern? O és que no podien interrompre'l? Segon: és gaire normal que en aquella situació s'estigui fins a les 18 hores en un reservat conversant sobre el futur de la televisió autonòmica? És el president del govern valencià qui ofereix el càrrec de director de la televisió pública? En tercer lloc: Vilaplana, a qui no conec ni n'he sentit parlar mai, pot ser que sigui una gran professional de moltes coses, però, si us plau, que no es consideri periodista, ja que ha guardat amb pany i clau durant deu dies la notícia que tothom en aquelles terres hauria volgut donar. La seva trobada amb Mazón va ser, en tot cas, un cameo.

Mazón va anar a una cita privada tan injustificable, que en deu dies ni ell mateix no ha gosat explicar

Mazón no tindrà el perdó que busca dels seus conciutadans, ja que els va fallar en el moment més important. En el més tràgic i en el que més el necessitaven. Se'n va anar tranquil·lament a dinar durant quatre hores i va desaparèixer del seu despatx. No va anar, ni tan sols, a fer una proposta professional. Va anar a una cita privada tan injustificable, que en deu dies ni ell mateix no ha gosat explicar. Hi ha moltes maneres de jutjar un càrrec públic i gairebé sempre hi ha situacions que et persegueixen tota la vida. La biografia de Mazón ja no té marxa enrere i sempre quedarà el dubte de les vides que s'haurien salvat si la reacció de la Generalitat Valenciana hagués estat molt més ràpida i s'hagués actuat amb una celeritat que no va existir ni de bon tros. Cada hora de retard en avisar els veïns de les poblacions afectades, en quantes vides perdudes es calcula? Es va llançar l'avís a les 19.30 h, quan a alguns municipis els cadàvers ja corrien pels carrers. El càlcul és fàcil de fer, ja que Mazón es va incorporar a les 18 h al comitè de crisi.

Aquest dissabte, la ciutat de València prendrà el pols al malestar ciutadà existent. La convocatòria d'una primera manifestació de protesta als carrers de la capital servirà com a termòmetre de l'enuig de la població amb les autoritats. Veurem fins on arriba i en qui es concentra, després de l'experiència viscuda diumenge passat no només contra Mazón, sinó també contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els reis Felip VI i Letícia, en una reacció inusual fins ara, ja que va afectar directament la família reial espanyola. Posteriorment, s'ha volgut envernissar la situació que van viure a Paiporta, l'autèntica zona zero de la DANA, i s'ha posat més l'accent en què Felip VI va aguantar les protestes, mentre que Sánchez va haver de ser rescatat pel seu equip de seguretat davant el llançament d'objectes. Aquella protesta, molt més espontània del que se'ns ha volgut fer creure, era la mostra de la indignació per la manca d'atenció que van rebre els damnificats. Dubto que aquest malestar hagi baixat, perquè al fangar i al llot existent només continua havent-hi —juntament amb les destrosses que s'han produït— grans dosis d'imprudència, irresponsabilitat i supèrbia d'una classe política que ha estat molt lluny d'estar a l'altura.