Amb l'aparició del sòrdid cas del parlamentari socialista Juan Bernardo Fuentes, més conegut aquests dies pel sobrenom de Tito Berni, implicat en un cas de corrupció on es barregen prostitutes, hotels, orgies i cocaïna amb visites d'empresaris al Congrés dels Diputats, per donar una pàtina de més credibilitat a la mentida Luis Roldán ha pres vida novament, un dels més famosos lladres i barruts dels últims anys del primer govern socialista de Felipe González. Tito Berni ja ha estat forçat a dimitir com a parlamentari canari a les Corts i de la trama corrupta en sabem que hi havia un nebot amb càrrec important al govern de les Canàries, un general de la Guàrdia Civil, un empresari i, com sempre, un espavilat superior a la resta, conegut com el Mediador i que respon al nom de Marcos Antonio Navarro Tacoronte.

La publicació d'algunes fotos d'imatges de festes amb prostitutes i membres de la trama corrupta en luxosos hotels ha esclatat al PSOE en un d'aquells moments que els partits sempre desitgen que siguin plàcids i tranquils: a una dotzena de setmanes de les eleccions municipals i autonòmiques que se celebraran el pròxim 28 de maig. La dreta ha ensumat sang i s'ha llançat a la jugular de l'adversari i els socialistes no aconsegueixen treure's aquest cas de sobre. En part, perquè el cas Roldán segueix molt present en la vida política espanyola, malgrat el temps que ha transcorregut, perquè va ser el primer cap no militar que va dirigir la Guàrdia Civil i perquè l'aragonès va ser capaç de robar des d'un càrrec públic amb una barra desconeguda i combinar-ho amb orgies que després es divulgarien àmpliament.

Tot això la setmana que Vox ha formalitzat la presentació de la moció de censura a Pedro Sánchez que encapçalarà l'excomunista Ramón Tamames, completant un gir absolut a la seva biografia política. El nonagenari economista, d'una banda, l'ombra de Roldán, les continuades notícies sobre l'Operació Catalunya que més enllà de l'Ebre tothom es resisteix a investigar, o l'ofensiva contra el català aprofitant qualsevol excusa no fan sinó tornar-nos a un Estat invertebrat en el qual l'olor de naftalina s'ajunta amb la corrupció i la persecució ideològica.

L'últim llest ha estat el president de Ferrovial, Rafael del Pino, tercera fortuna d'Espanya, que ha decidit emportar-se la companyia als Països Baixos per reduir la factura fiscal. Potser no és l'últim empresari pota negra de cinc estrelles patriòtiques que ho faci —és d'una nissaga vinculada al poder des de fa dècades i també un cognom de renom perquè és també un Calvo-Sotelo, nebot de l'expresident espanyol—, ja que ja fa temps que Pedro Sánchez va perdre el suport de les grans fortunes i d'alguns dels empresaris de renom que estan ara disposats a jugar fort perquè surti de la Moncloa. Els finals de cicle tenen aquestes coses: els aliats són escassos i els adversaris van a totes.