Constatar que a hores d'ara hi ha ombres en el relat oficial dels atemptats que es van produir l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils és una obvietat. Tant, com que no s'entén que el govern espanyol no hagi desclassificat la documentació de què disposa i que està en mans del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Aquest últim fet per si sol és el que dona pas una vegada i una altra a deixar la porta oberta a pensar que potser no sabem tota la veritat. Que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, continuava sent un confident dels serveis de seguretat de l'Estat quan es va produir l'acció criminal provocada pel gihadisme, la qual es va saldar amb un trist balanç de 16 persones mortes i 152 de ferides. Perquè, en el fons, ningú no amaga el que no és important, sinó que, en tot cas, és justament al contrari. Llavors, a què juga el govern espanyol? Provoca irritació al món independentista a canvi de res? És una hipòtesi, aquesta, que, per absurda, no s'aguanta per enlloc.

De què té por el govern espanyol quan, a més, en el moment dels atemptats del 17-A hi havia un govern del PP sota la presidència de Mariano Rajoy? És en aquest context que les afirmacions de l'excomissari José Manuel Villarejo troben un caldo de cultiu adobat, perquè no hi ha una versió definitiva, ja que falta, almenys, tota la documentació del CNI. Encara pitjor, ha estat tal la resistència de la ministra de Defensa, Margarita Robles, a complir els compromisos del govern espanyol, que en la hipòtesi que finalment l'executiu enviés ara una documentació —després d'haver-s'hi resistit tant com ha pogut—, el dubte sobre si hauria desclassificat tot el material de què disposava continuaria, lamentablement, vigent. Hi ha un moment per a cada cosa i respecte a aquesta, el termini va expirar ja fa temps. Villarejo va ser taxatiu en la comissió parlamentària d'investigació del Congrés dels Diputats: "L'atemptat es podria perfectament haver evitat, simplement avisant els Mossos. Si s'hagués avisat adequadament, automàticament se'ls hauria detingut [després de l'explosió a Alcanar]. Crec que es tracta d'una imprudència o d'una negligència, més que d'un desig de no evitar-ho".

Villarejo té la credibilitat que té, però el que no s'hi val és agafar-se a les seves declaracions quan et convenen i oposar-se al que va dir quan no t'agraden

Villarejo té la credibilitat que té. Però el que no s'hi val és agafar-se a les seves declaracions quan et convenen i oposar-se al que va dir quan no t'agraden. No fa pas tants mesos, que les seves agendes eren profusament distribuïdes per importants mitjans de comunicació i se li donava carta de credibilitat i de primícia periodística. Ara no ha de ser així perquè despulla l'actuació de l'Estat en els atemptats del 17-A? Hi ha dos patrons a l'hora d'analitzar el mateix excomissari? D'això també va la comissió d'investigació del Congrés, que mai no s'ha volgut posar en marxa pels dos partits majoritaris, PP i PSOE, i que aquest últim només el va acceptar sota l'amenaça de fer perillar la investidura de Pedro Sánchez. Malgrat tot, se li va donar allargues i quan es va constituir, a empentes i rodolons, va resultar que no hi havia la informació del CNI. Tota aquesta cadena de traves és més propi de qui desitja arxivar l'afer que no pas col·laborar.

En tot aquest context de coses, el que no és acceptable de cap manera són declaracions com les de José Antonio Nieto, que va ser secretari d'Estat de Seguretat entre el novembre del 2016 i el juny del 2018, sota les ordres del Juan Ignacio Zoido com a ministre de l'Interior. "A Catalunya, els recursos es van posar en un altre lloc, es van prioritzar altres coses i es va abandonar la seguretat i es van dedicar pràcticament tots els recursos a l'independentisme". Aquest enorme cinisme de qui ocupava un càrrec tan destacat a la cúpula d'Interior, que va perdre el rastre d'Es Satty i no va informar la Generalitat del seu paper de confident mentre feia d'imam a Ripoll, l'hauria d'obligar, ni que fos només per prudència, a no fer determinades manifestacions. Sobretot quan va ser el cos de Mossos d'Esquadra qui amb agilitat, informació i encert va ser capaç de desarticular el comando i eliminar els terroristes en un termini de molt poques hores. Allà no hi havia participació de cap altre cos de seguretat que no fos la policia catalana i potser d'aquell encert es van derivar moltes de les reprimendes posteriors. Aquesta és l'única veritat. Tota la resta són insídies inadmissibles.