Si per a alguna cosa està servint l'espectacle vergonyós dels partits espanyols amb la comissió parlamentària de l'Operació Catalunya és per constatar que arribar a descobrir la veritat de l'actuació de l'Estat i la utilització de tota la maquinària de guerra bruta de la qual disposen només té interès per a l'independentisme català. Ningú més no vol ni apropar-se a la gran bola d'actuacions il·legals posades en marxa pel PP i el PSOE a partir de l'any 2012 i que va tenir les diferents institucions de l'Estat involucrades en una operació política d'extermini civil dels seus dirigents per la via de l'eliminació política i la ruïna econòmica. Com que els excrements que s'amaguen sota les catifes oficials són abundants i uns i altres es protegeixen perquè no sapiguem res, veten compareixences imprescindibles i pretenen convertir la comissió parlamentària en un acte polític irrellevant i intranscendent.

El fet que només s'hagin posat d'acord en la convocatòria perquè declarin l'excomissari José Manuel Villarejo i l'expropietari de l'expropiada Banca Privada d'Andorra (BPA) és, a més, una mostra més que evident que PSOE i PP no volen que se'ls escapi res. En el cas de Villarejo, que si alguna cosa ha fet aquests últims anys és parlar, les seves agendes i declaracions han servit per a múltiples titulars i sembla difícil que pugui afegir alguna cosa nova. A més, l'excomissari és si més no un personatge de dubtosa reputació, ja que ha fet infinitat de papers, i per això costa seguir el rastre de la veritat. En qualsevol cas, el que sí que és cert és que estava al corrent de tot, que no actuava per lliure i que era la baula de la guerra bruta.

Com que Villarejo ja ha arribat a situar Mariano Rajoy al cim de l'Operació Catalunya, elevant el llistó per sobre de l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, de l'exministra de Defensa i ex secretària general del PP, María Dolores de Cospedal i de l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría (SSS), és el president del govern entre els anys 2011 i 2018 qui hauria de ser convocat per la comissió parlamentària, com així han sol·licitat els partits independentistes. És inexcusable que això no succeeixi i cal dir-ho una vegada i una altra, encara que ja s'encarregaran els socialistes de protegir-lo perquè això no sigui possible amb el mateix afany que fan els populars.

Perquè a hores d'ara ja tothom sap que no va ser una operació del govern espanyol, sinó que va ser una operació de l'Estat i que tots els poders que el representen n'estaven informats. Que la cuina la van fer Soraya Sáenz de Santamaría i el mort Alfredo Pérez Rubalcaba i que el rei emèrit la va conèixer i es va donar per assabentat, necessitat com estava de reforçar la seva pèrdua de prestigi i de popularitat. L'abril de 2012 s'havia conegut que tenia una amant, Corinna Larsen, i que passava llargues temporades amb ella. En un d'aquests episodis va tenir un accident caçant elefants a Botswana i després de recuperar-se en un hospital de Madrid va fer aquelles declaracions que van certificar el seu irreversible ocàs: "Ho sento molt, no tornarà a passar". Casualitats de la vida, d'aquells anys s'intenta esbrinar la veritat mentre l'emèrit aterra en unes hores a Sanxenxo des del seu exili daurat dels Emirats Àrabs Units i després d'una escala a Londres.

En definitiva, el que acabarà quedant de la comissió sobre l'Operació Catalunya seran engrunes i poca cosa més. Blanquejar aquesta autèntica presa de pèl és una cosa que, almenys, des de Catalunya no s'hauria de fer. A risc que la política no hagi mutat definitivament en un vodevil.