Un acord d'última hora ha suspès les protestes indefinides que pensaven dur a terme els integrants de Revolta Pagesa a les carreteres catalanes que, si no pateixen un incident com el de divendres passat a l'AP-7, viuran un dilluns normal. Revolta Pagesa, una organització que, superant els tradicionals sindicats agraris, ha aconseguit revolucionar el més tranquil món d'aquests últims amb l'Administració, i ha tancat un acord amb el Govern de 19 punts. Les protestes s'anaven a dur a terme just un any després de les que es van realitzar llavors contra el Govern de Pere Aragonès i de les quals ja hi havia hagut diverses mostres reduïdes aquest diumenge tant a l'Alt Urgell com a la Cerdanya. Es produïen perquè no havia avançat —segons els pagesos— la seva plataforma reivindicativa, ara amb un executiu a Catalunya de signe diferent, presidit pel socialista Salvador Illa.

Només cal aturar-se a qualsevol de les comarques agrícoles de Catalunya per polsar l'enorme enuig d'un sector primari que fa temps que fa els deures en unes condicions que li són enormement adverses. Mentre l'economia catalana va créixer un 3,6% el 2024, l'agricultura va tancar l'any amb un augment del 4,1% i va trencar la tendència negativa que arrossegava des de 2022 i que va accentuar la sequera el 2023, amb un retrocés en aquest exercici del 17,6%. La permanent mirada centrífuga de tot el que passa a la capital atrapa permanentment polítics i mitjans de comunicació catalans. Així, són capaços d'apaivagar conflictes com el de la Casa Orsola, l'edifici del Consell de Cent, i que l'eco mediàtic ha embolicat en un símbol a rescatar mentre els pagesos tenen la impressió d'un gran abandonament.

Res d'això no li és aliè al conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, nascut a Vic i resident a la Seu d'Urgell, que ha demanat temps i ha dit que compartia les protestes. La qüestió és aparentment senzilla, però enormement complexa: com es fan compatibles les demandes dels pagesos amb la mirada cada vegada més centrada a la capital dels problemes? Perquè els agricultors l'únic que veuen és que les seves dificultats cada vegada són més grans i altres canals de comercialització dels seus productes són els que veritablement es fan rics a costa d'ells. Només cal fer un volt pels mercats que inunden Catalunya i als quals acudeixen puntualment els pagesos per vendre el seu gènere per veure que les seves principals exigències són raonables.

L'acord entre pagesos i administració és una bona notícia que bé s'hagués pogut acordar sense esperar al límit de les mobilitzacions

Començant per la burocràcia europea, amb exigències creixents i una paperassa inabastable. O seguint per les restriccions derivades de criteris ecològics i animalistes, els tractats de lliure comerç de la UE, l'amenaça ucraïnesa que fa que una part dels recursos de la PAC vagin en aquella direcció o el tracte desigual amb altres sectors com el turisme, que s'ha vist alleujat en moments d'enorme sequera mentre els pagesos patien totes les restriccions. El president Salvador Illa, aprofitant el congrés d'Unió de Pagesos, que no s'ha sumat a les protestes, celebrat aquest diumenge, ha proposat 20 mesures contra la burocràcia en un intent de frenar les mobilitzacions i ha anunciat que dimarts les aprovarà el Govern a la seva reunió setmanal.

Amb el rellotge ja en marxa i les mobilitzacions anunciades, l'actual Govern va reaccionar amb celeritat, va incrementar les seves reunions amb Revolta Pagesa i va demanar anunciar al voltant de les 22 hores que es desconvocaven les mobilitzacions. I això que en les hores prèvies a l'acord els pagesos estaven amb una irritació superior a la de l'any passat, ja que les promeses del govern Aragonès es van traduir en ben poc: alguns ajuts per la sequera, oblit total de la llei de caça i escassos intents per millorar els preus i, sobretot, un gran oblit de la desburocratització. Per no parlar de l'acord de lliure comerç UE-Mercosur, molt preocupant per als agricultors i les granges catalanes, ja que permet l'entrada de 99.000 tones de carn de boví des del mercat sud-americà a l'europeu a un cost entre un 18% i un 32% inferior al produït en l'espai comunitari.

Ara, el Govern s'ha compromès a establir una bonificació del 95% de l'impost de successions i transmissions, aprovar aquest mateix dimarts un primer paquet de mesures de simplificació de tràmits com el quadern d'explotació digital, la creació d'una nova categoria d'explotació agrària de caràcter familiar, reducció de l'impost d'hidrocarburs, ajuts per falta de floració, ajuts per adversitats climàtiques, indemnitzacions per danys produïts per la fauna salvatge, control cinegètic i una taula de seguiment dels acords que es reunirà cada quinze dies. L'acord entre pagesos i administració és una bona notícia que bé s'hagués pogut acordar sense esperar al límit de les mobilitzacions.