Aprofitant la canícula estiuenca i la pausa informativa per a qualsevol tema polític que no sigui la investidura de Pedro Sánchez, les converses per a la Mesa del Congrés dels Diputats o l'oferta del dia per mirar de seduir Carles Puigdemont, el PDeCAT ha filtrat que al setembre celebrarà una assemblea per decidir si s'escau la dissolució del partit després del fracàs electoral del passat 23 de juliol i el dèficit econòmic que ha deixat en els comptes de l'organització.
El partit creat el 10 de juliol de 2016, i que pretenia ser un rentat de cara de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya després que l'expresident Jordi Pujol confessés el 2014 disposar d'una donació del seu pare en un compte en un banc d'Andorra, no ha superat, primer, la falta de lideratge —Marta Pascal i David Bonvehí van topar des del primer moment amb els líders fins aquell moment de CDC— i, més tard, la divisió que va culminar el 2020 amb la sortida pràcticament massiva dels seus principals dirigents començant per Carles Puigdemont i pels llavors consellers a la presó Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn. Més tard, ho deixarien córrer Artur Mas i Xavier Trias, entre altres.
Després d'aquesta sortida de prop d'un miler de militants, tot era qüestió de temps. Encara més, si no hagués estat per l'interès que una formació política com el PDeCAT mantingués una certa capacitat de restar vots a Junts, la dissolució s'hauria concretat força temps enrere. Així, amb disposició assistida, ha anat participant en els últims comicis celebrats a Catalunya. No va obtenir cap diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya, però els seus 77.229 vots van ser suficients per aconseguir el seu propòsit i impedir que Junts per Catalunya tingués opcions a la presidència de la Generalitat, que va recaure en Esquerra Republicana, que la va avançar per uns 50.000 vots.
Després van venir les municipals, que es van saldar amb un nou fracàs —187 regidors dels 9.069 que s'escullen a Catalunya— i el 23 de juliol va tancar el cicle amb zero diputats dels 48 que es van escollir a Catalunya per al Congrés dels Diputats. El PDeCAT ja era oficialment un mort vivent. Deu dies després d'aquests comicis, en els quals el seu candidat Roger Montañola, encara que va fer una bona campanya, només va obtenir poc menys de 38.000 vots i va ser superat pel PACMA, arriba l'hora dels creditors, els deutes i el futur inexistent.
No deixa de ser curiós que, per circumstàncies diferents, Ciutadans i PDeCAT hagin col·lapsat amb una diferència de pocs mesos. Al final, els partits satèl·lits, creats del no-res o sense una base real, acaben desapareixent per més interès que hi hagi o més serveis que hagin prestat.