Des que Pedro Sánchez va accedir a la Moncloa, el juny del 2018, després d'una moció de censura a Mariano Rajoy, mai no s'havien vist tants nervis a les files socialistes. El president sembla haver entrat en allò que en la política nord-americana es coneix com un governant ànec coix, perquè l'opinió pública descompta que el mandat s'està acabant. Als EUA tendeix a passar en la segona part del segon mandat, quan a l'inquilí de la Casa Blanca li queden només dos anys de poder, encara que hi ha hagut presidents, com Barack Obama, a qui aquesta situació els va arribar abans de temps.

Pedro Sánchez ve de patir una seriosa rebolcada a les eleccions a la Comunitat de Madrid, el maig del 2021, on es va imposar per majoria absoluta Isabel Díaz Ayuso i el PSOE va obtenir els pitjors resultats de la seva història, en quedar tercers, per darrere fins i tot de Más Madrid. A aquests comicis els van succeir els de Castella i Lleó, el passat mes de febrer, on el PP va arrabassar al PSOE la primera posició i el va desplaçar a l'oposició amb un acord de govern entre els populars i Vox en què els primers van haver de cedir la vicepresidència i algunes conselleries. Feijóo va validar l'operació i el seu lideratge no només no ha estat castigat per l'opinió pública, sinó que s'ha afermat definitivament.

Ara arriba, diumenge vinent 19 de juny, la cursa més decisiva a la Junta d'Andalusia, autèntic graner de vots socialistes històricament i on les opcions de recuperar la presidència que va ostentar el PSOE entre el 1979 i el 2019 són pràcticament inexistents. L'actual titular, Juanma Moreno, del PP, camina amb pas ferm cap a la reelecció i l'únic dubte és saber a quants escons es queda de la majoria absoluta. Les enquestes situen els populars com a guanyadors a les vuit províncies andaluses, un cop polític molt significatiu amb les municipals i autonòmiques el maig del 2023 i les espanyoles en una data límit de gener del 2024, forçant al màxim el calendari.

Si hi sumem una inflació desbocada, els preus alts de l'energia fruit de la invasió russa d'Ucraïna i la falta de matèries primeres, també alimentàries, l'horitzó per a Sánchez no pot ser més negre. Això sense comptar la inestabilitat política al Congrés dels Diputats, on Esquerra Republicana sembla haver-se cansat de tants incompliments i d'aparèixer davant de l'opinió pública catalana com uns socis permanentment enganyats per la Moncloa. La publicació dels incompliments en les infraestructures no ha estat més que la gota que ha fet vessar el vas, perquè la llista de greuges és sorprenentment alta.

Els resultats andalusos serviran de guia per al que resta de legislatura i veurem si es confirma que a Espanya després de les pròximes eleccions únicament hi ha dos governs possibles, el de PP i PSOE o el de PP i Vox, perquè totes les altres combinacions aritmètiques són impossibles.