La manera com Pedro Sánchez ha decidit tirar la canya a Esquerra Republicana per aplanar el camí de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat i reconèixer als republicans el seu paper d'interlocutor privilegiat en la política espanyola i catalana suposa dues coses: que no cedirà a les demandes de Junts de faciltar els seus vots a Carles Puigdemont i que no considera versemblants les advertències de Junts que està sentenciant la legislatura espanyola i posant en risc la seva continuïtat com a president del Govern. És més, Sánchez descarta que Junts i PP puguin arribar a fer una pinça i per això ha decidit ser part activa en la investidura d'Illa.

És una bona notícia per a Esquerra, que reforça el valor dels seus vots a Madrid, a l'ajuntament de Barcelona i al Parlament després de tres desfetes electorals. Però és també un elogi enverinat, ja que els republicans necessitaran que el concert econòmic que reclamen sigui realment el que tothom entén per això: que Catalunya surti del règim comú de finançament autonòmic en què hi ha totes les comunitats, excepte el País Basc i Navarra, i es doti d'un règim de finançament singular i privatiu que li proveeixi un ampli poder fiscal i financer. Vaja, que en la martingala que sempre hi ha a Madrid no s'acabi comprant com a concert un recital musical.

S'explica que en el primer viatge que va fer el llavors secretari general d'Esquerra Republicana, Heribert Barrera, després de les eleccions de 1977, va arribar a Barajas i va demanar a un taxista que el portés a la Zarzuela per a la seva audiència amb el rei Joan Carles. Avui, gairebé 50 anys després, pot causar molt riure, però també reflecteix quina és la relació de la política catalana amb l'entramat institucional de la capital, que puc donar fe que tampoc no ha canviat tant. Els republicans ballaran a partir de dimarts un ball gens senzill amb el PSC i amb Junts simultàniament. El mateix dia el president del Parlament, Josep Rull, iniciarà la seva ronda de contactes amb els partits amb representació parlamentària per constatar que no pot designar cap candidat a la presidència. Que el guanyador de les eleccions, Salvador Illa, encara no vol anar a la investidura i el segon classificat, Carles Puigdemont, tampoc no té encara vots per a això. El rellotge de la repetició electoral s'engegarà el 25 de juny.

Els republicans ballaran a partir de dimarts un ball gens senzill amb el PSC i amb Junts simultàniament

Esquerra comença a patir el dilema de la manta curta. Es coneix la síndrome de la manta curta com aquella que tapa els peus o tapa el cap, però no arriba a tapar ambdós, per la qual cosa si esculls tapar els peus deixaràs el cap descobert i viceversa. Per això, el cap visible dels republicans en les negociacions, Marta Rovira, vol temps. Esgotar el rellotge mentre mira si baixa la temperatura del termòmetre intern del partit i també el malestar de la militància, inclina a un no generalitzat. Mentre es refreden les aigües a ERC, Pedro Sánchez haurà d'explicar què entén per un finançament singular per a Catalunya. Les seves promeses posen els pèls de punta. Però caldrà veure. Perquè singular, certament ja l'hem tingut i l'espoli que hem patit ha estat important.