La resposta del govern espanyol al jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, comunicant-li que no desclassificarà documents relacionats amb el cas Pegasus és una manera d'intentar arxivar un cas enormement delicat. El fet que la resposta afecti la part menys substantiva de tota la intervenció il·legal realitzada amb el programari israelià, la que es refereix als mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; la ministra de Defensa, Margarita Robles; i el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska; i que es desconeix si darrere hi havia serveis secrets marroquins o, fins i tot, alguna ramificació dels serveis secrets espanyols és, en essència, irrellevant. L'important, pel futur, és la resposta al jutge: no hi ha cap secret a revelar.

És evident que el govern espanyol està intentant muntar un corpus legislatiu —llei de secrets oficials—, polític —no s'ha investigat ningú— i institucional —respectem les lleis vigents— amb el principal objectiu d'esgotar la legislatura i, amb això, mirar de tirar endavant els projectes de llei pendents, començant pels pressupostos generals de l'Estat. L'executiu de Pedro Sánchez, per començar, no ha donat explicacions de per què el CNI tenia punxat el telèfon del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en plenes negociacions polítiques per facilitar la investidura del candidat socialista. No cal dir que de la resta d'espiats il·legalment, i que el govern espanyol s'ha desentès de la seva realització, la informació és inexistent.

No deixa de ser sorprenent —si un no és un malpensat— com s'ha girat full amb tanta rapidesa d'un assumpte capital que, entre moltes altres coses, afecta la confiança entre governs i formacions polítiques. És evident que la peça política cobrada, la directora del CNI, és caça menor al costat de l'exigència de dimissió de la ministra de Defensa que va plantejar el president català. Com és d'una enorme ingenuïtat pensar que l'opinió pública catalana, després de les actuacions en contra de l'independentisme que ha vist per part del govern espanyol, acceptarà que és suficient per girar full comprometre's que no succeirà una altra vegada.

Al contrari, davant de tan incrèdula explicació, hom tendeix a buscar en altres llocs una justificació més acceptable. Però el més important de la resposta de la Moncloa és el missatge que ens anem oblidant de saber el que ha passat per molts anys. El jutge en tindrà prou, segurament, amb les explicacions donades i sembla que no tindrà un recorregut judicial important. La llei de Secrets Oficials que prepara el govern espanyol farà la resta, ja que es fixa fins a un màxim de 60 anys per desclassificar material compromès per a l'Estat. Molt de temps falta per a això i és evident que al 2082 de rabiosa actualitat no sembla que vagi a ser.

La rabiola que pugui tenir Unidas Podemos tindrà un recorregut limitat, perquè ja se sap que en aquestes qüestions la majoria parlamentària és prou àmplia si és necessari: PSOE, PP, Vox i Ciutadans. Molts diputats perquè la veritat no se sàpiga. O que se sàpiga tan tard que només interessi els historiadors.