D'aquí a poc es compliran els primers 100 dies de l'aparició en els mitjans de comunicació del CatalanGate, el cas més important d'espionatge que s'ha conegut a Europa i que va afectar molt directament 65 independentistes, segons va informar el laboratori de la Universitat de Toronto Citizen Lab. El cas revelat el passat mes d'abril per Citizen Lab i que va comptar amb la col·laboració de The New Yorker va tenir un enorme impacte, ja que entre els noms que van aparèixer hi havia tres presidents de la Generalitat —Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas—, així com diversos consellers, polítics diversos, activistes, informàtics, empresaris, periodistes i un llarg etcètera.

Passats tres mesos, el cas d'espionatge massiu que va posar els pèls de punta a l'opinió pública i que es va poder dur a terme gràcies al programari israelià Pegasus, ha desaparegut pràcticament de l'agenda política. El govern espanyol ho va resoldre amb la dimissió, unes setmanes després, de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, un càrrec, evidentment, de perfil baix per tot el que estava en joc, que era, ni més ni menys, que la credibilitat del govern de Pedro Sánchez. Les peticions de la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, o de creació d'una comissió d'investigació parlamentària van caure en sac foradat. El PSOE no necessitava fer números al Congrés dels Diputats, ja que tant el Partit Popular com Vox i les restes que queden del naufragi de Ciutadans eren suficients per bloquejar qualsevol iniciativa que pretengués aclarir el que ha passat.

Si políticament no es va fer res, tampoc no hi ha hagut avenços judicials significatius que permetin confiar que hi hagi una iniciativa que estiri el fil. Més aviat, podem pensar que l'Estat ha teixit una imperceptible malla que farà que si no hi ha nous avenços en el terreny internacional, el cas d'espionatge acabi desfigurant-se. Per això és important que Citizen Lab doni tard o d'hora noves notícies de la seva investigació, ja que en ser un organisme privat no està sotmès a l'escrutini de cap govern. Consta que hi continuen treballant després del primer lliurament de noms i que només és qüestió de temps.

Mentrestant, en això, com en tantes altres coses, les úniques notícies arriben d'Europa. Així aquest dilluns hem conegut que l'associació de juristes europeus, European Democratic Lawyers, ha denunciat l'espionatge amb Pegasus als polítics independentistes i, en especial, han lamentat que entre els espiats hi hagi set advocats: Gonzalo Boye, Josep Costa, Jaume Alonso-Cuevillas, Andreu Van den Eynde, Joaquim Jubert, Josep Rius i Jordi Domingo. L'associació ha considerat els fets especialment greus i ha exigit explicacions clares dels responsables d'aquests fets, quan s'ha fet amb mandat judicial, i investigar a fons quan s'ha dut a terme sense cap mena de control.

El que és preocupant a Espanya és que no hi hagi una cultura democràtica que forci una reacció contra els responsables d'aquesta acció il·legal d'espionatge. Al contrari, el que hi ha és un tancament de files que salva i protegeix els que han actuat contra l'independentisme. Ara, amb els enregistraments de Villarejo, estem tenint accés a una manera de comportar-se de l'Estat que avergonyiria qualsevol. Perquè Villarejo no era un satèl·lit al voltant de l'Estat, durant molts anys va ser un servidor utilitzat per fer les feines brutes que d'altres no volien fer i l'hi encarregaven.