L'atac dut a terme per Israel, segons totes les informacions, a Damasc, la capital de Síria, contra l'ambaixada de l'Iran, en el qual haurien mort tres importants generals del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, suposa un perillós salt en una imparable escala de tensions en tota l'àrea de l'Orient Mitjà, en les relacions entre Israel i la comunitat internacional, i també entre el govern jueu i el seu tradicional aliat, Estats Units. La recent aprovació del Consell de Seguretat de Nacions Unides demanant a Israel un alto el foc immediat a la franja de Gaza, després de cinc mesos de guerra, amb l'abstenció dels Estats Units, no deixa de ser un signe de l'afartament nord-americà amb el seu soci estratègic a la regió, enormement irritat amb el primer ministre, Benjamin Netanyahu.
Tot això, a més, coincideix amb manifestacions a Jerusalem, per segon dia consecutiu, contra Netanyahu, demanant-li la convocatòria d'eleccions en desaprovació a la seva gestió. La previsió és que les concentracions es mantinguin durant quatre dies, en el que s'ha denominat la setmana nacional de protesta. Tot això enmig d'una pèrdua imparable de popularitat del primer ministre israelià, que patiria una seriosa patacada electoral si ara convoqués eleccions, ja que ho ha fiat tot a un suport ciutadà que no està tenint després de la seva invasió de la franja de Gaza, que ha provocat desenes de milers de morts i que més del 85% de la població palestina s'hagi desplaçat internament.
Però és evident que l'atac a l'ambaixada iraniana a Damasc és un salt d'escala i també una provocació, que fa preveure conseqüències, ja que hi haurà una reacció del règim de Teheran. El ministre de Relacions Exteriors iranià ja ho ha assenyalat, avançant que la resposta serà similar a l'atac israelià. També ha indicat que és una violació de totes les convencions internacionals. Tel-Aviv ha posat en alerta totes les seves cancelleries, elevant el nivell de seguretat al màxim pel temor de represàlies.
El fet que l'atac d'Israel hagi estat directament contra el règim iranià, enemic declarat de Washington, és obvi que amplia el perímetre del conflicte. En un moment en què ressonen a Europa declaracions de preguerra pel conflicte entre Rússia i Ucraïna, del qual tampoc no es veu una solució diplomàtica en l'horitzó, Israel mou una peça del tauler internacional com volent-li recordar a Joe Biden que, més enllà de les discrepàncies, l'Iran és un enemic declarat i compartit. Tot això en un marc de precampanya electoral als Estats Units i amb dues polítiques clarament diferenciades entre Biden i Donald Trump, amb avantatge del segon per tornar a la Casa Blanca als comicis de novembre.