Tanta necessitat té Pedro Sánchez de tirar endavant els pressupostos generals de l'Estat, que aquest dimarts ha comès un error de manual quan ha mirat de collar els grups parlamentaris perquè els hi aprovin com el camí —només li ha faltat dir que era l'únic camí possible— per ajudar els damnificats per la DANA. Aquestes coses no es fan així i menys quan encara es desconeix el nombre final de morts que acabarà havent-hi al Pais Valencià i els cadàvers encara reposen al recinte firal de València. Amb aquest moviment matusser, el que acaba fent és just el contrari del que pretén, ja que poc o gens tenen a veure els comptes amb els ajuts econòmics necessaris i urgents que el govern espanyol ha de posar en marxa i que seran, com és lògic, molt elevats. Però hi ha una cosa més: a l'hora de fer un envit d'aquesta naturalesa has de comptar amb els danys col·laterals que es poden produir: els tiraràs endavant amb el PP o amb Vox? No sembla ni tan sols probable. Aleshores, t'acabaran mancant els vots de sempre, els del PNB i Junts per la dreta i els quatre de Podemos per l'esquerra. O sigui, com sempre.

Tancaràs amb més o menys esforços, potser, a dreta i esquerra, els del PNB i Podemos, però és una mala estratègia per collar la formació de Puigdemont. A hores d'ara haurien de saber, tant la Moncloa com el PSOE, que quan has posat el grup parlamentari del president a l'exili contra les cordes, t'ha acabat sortint carabassa. Vaja, que no te n'has sortit. Perquè dir que els pressupostos són imprescindibles per a la reconstrucció del País Valencià és un brindis al sol, ja que hi ha alternatives parlamentàries per aconseguir el mateix resultat. Anem a la llei i les opcions existents. És factible aprovar partides pressupostàries extraordinàries sense necessitat d'aprovar uns nous pressupostos generals de l'Estat. La Llei General Pressupostària 47/2003, de 26 de novembre, preveu mecanismes per modificar el pressupost vigent, també en cas de pròrroga pressupostària, mitjançant crèdits extraordinaris i suplements de crèdit (això està establert a l'article 51 i altres de la llei). Aquests instruments permeten finançar despeses específiques que no estaven previstes en el pressupost inicial (també en el prorrogat) o que requereixen una ampliació dels crèdits assignats.

És factible aprovar partides pressupostàries extraordinàries sense necessitat d'aprovar uns nous pressupostos generals de l'Estat

Per a l'aprovació d'un crèdit extraordinari o un suplement de crèdit, cal que el govern presenti un projecte de llei davant les Corts Generals. Aquest projecte ha de justificar la necessitat de la despesa i especificar-ne el finançament. Una vegada aprovat per les Corts, el crèdit s'incorpora al pressupost vigent, amb la qual cosa es permet l'execució de la despesa extraordinària sense que calgui l'aprovació d'uns nous pressupostos generals de l'Estat. Com que és així de senzill, el que s'hauria d'estar instant al govern espanyol és que emprés aquest mecanisme i aquí sí que podria assolir un acord ampli de la cambra. El contrari és aprofitar-se de la situació i pretendre guanyar els tres anys que et calen de la legislatura fins al seu acabament, fins al 2027. Estàs demanant un xec en blanc i no un ajut a les desenes de milers de damnificats que han perdut els seus familiars i veïns, però que en la seva enorme tragèdia s'han quedat sense res. Absolutament sense res.

I, amb tot plegat, Núñez Feijóo aparentment desaparegut. És sorprenent i també preocupant la facilitat que té el president del PP per desaparèixer del focus o equivocar-se quan la pressió informativa puja de to. Potser és una nova estratègia, aquesta de fer-se transparent quan els problemes són tan greus i els spin doctors dels populars collen perquè siguin Pedro Sánchez i Carlos Mazón els que assumeixin el desgast davant l'opinió pública. En canvi, qui no perd un minut a sortir a l'atac cada vegada que l'estadant de la Moncloa té problemes és Felipe González. I no per ajudar-lo, precisament, sinó per col·locar-li una pedra al voltant de la cintura i mirar d'enfonsar-lo, si és possible, una mica més. Aquest dimarts va contraposar la seva intervenció en les riuades de Bilbao, l'agost del 1983, amb les de Sánchez al País Valencià. Tot per assenyalar que la seva reacció va ser instantània, amb l'enviament durant les primeres hores de la tragèdia d'uns 10.000 soldats des de la guarnició de Burgos, mentre que a les ciutats afectades del Pais Valencià n'hi han arribat 7.500 en una setmana. Ja deia Konrad Adenauer, el canceller alemany, que en política hi ha enemics, enemics mortals i companys de partit.