Dir, a hores d'ara, que Gerard Piqué ha estat un futbolista excepcional i, en molts aspectes, únic és, segurament, poca cosa per tot el que ha significat per a la història del Futbol Club Barcelona. El sorprenent anunci de la seva retirada, que s'avança a un final d'una carrera esportiva que per raons lògiques hauria estat amb clarobscurs, quan li falten pocs mesos per fer el proper febrer els 36 anys, li permet una sortida per la porta gran. Jugarà l'últim partit al Camp Nou aquest dissabte davant l'Almeria i penjarà les botes aquest mateix cap de setmana, llevat que el seu entrenador no el faci servir en el partit de dimarts que ve davant de l'Osasuna, a El Sadar de Pamplona. I així, Piqué entrarà per dret propi en la llegenda del club i acompanyarà, entre altres, el seu inseparable Carles Puyol, amb el qual va formar una parella irrepetible en el millor Barça de la història, aquell que vam gaudir gairebé sense adonar-nos-en durant uns quants anys, fins i tot pensant ingènuament que mai no s'acabaria, i que avui només podem explicar als que no el van veure i que existeix en la memòria o en les gastades cintes de vídeo o en els DVD.

El seu excepcional palmarès esportiu ho resumeix tot: 3 Champions, 3 Mundials de Clubs, 8 Lligues, 7 Copes del Rei, 6 Supercopes d'Espanya i 3 Supercopes d'Europa en 13 temporades, ja que l'actual no es pot comptar com a tal, i a tot plegat s'hi ha d'afegir haver estat campió del món i campió d'Europa amb la selecció espanyola. En total, 32 trofeus de primer nivell, després de jugar més de 600 partits oficials amb la samarreta del Barça, només per darrere de Leo Messi, Xavi, Iniesta i Sergio Busquets. Piqué ha estat sempre un esportista amb mentalitat guanyadora, un culer fanàtic i, sens dubte, un catalanista. Molta gent no li ha perdonat cap de les tres coses, sobretot, les dues darreres. Ha encarnat valors que moltes vegades costa de trobar en futbolistes menys apassionats i compromesos, només pendents del seu petit món i allunyats del país al qual pertanyen. El posicionament a favor del dret a decidir, la participació en alguna de les manifestacions multitudinàries de l'11 de Setembre i en la votació del referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017 van servir per encarnar, juntament amb Pep Guardiola o Xavi Hernández, un compromís públic amb les demandes polítiques de la majoria de la societat catalana.

S'anuncia que un dia tornarà en un vídeo de comiat que ha penjat a les xarxes socials i, òbviament, totes les mirades estan posades en el fet que en el futur el seu destí no serà, com en altres casos, la banqueta del Futbol Club Barcelona, seguint la línia, per exemple, de Johan Cruyff, Pep Guardiola, Ronald Koeman o Xavi Hernández; sinó la presidència de l'entitat, un càrrec que no ha estat a l'abast de cap jugador en els seus 123 anys d'història. Segurament, aquest objectiu futur, gens indissimulat per Piqué en els últims anys, ha estat decisiu a l'hora de gestionar la seva sortida en aquests moments de la primera plantilla de l'equip. Com també que se'n vagi perdonant al club els diners que l'entitat li deu d'aquests anys complicats econòmicament després de la nefasta gestió de Josep Maria Bartomeu que ha deixat l'entitat a un pas de fer fallida.

No ha estat la faceta esportiva de Piqué la que ha estat més exposada a la polèmica; que, d'altra banda, no ha defugit mai. La seva faceta empresarial, també reeixida, moltes vegades discutida i d'altres poc compresa, li ha donat un perfil molt poc corrent. El matrimoni amb la cantant colombiana Shakira i la recent ruptura l'han fet també protagonista excessiu de les pàgines roses dels diaris, una cosa que, sens dubte, no l'ha ajudat en aquest final de la seva carrera. Perquè l'esport d'elit deixa poc temps per a altres coses que no siguin una dedicació exclusiva, i Piqué, en aquest aspecte, ha compaginat diverses activitats. Li han sobrat, potser, els partits d'aquesta temporada, que se li estava fent especialment llarga i pesada. Ja no era aquell jugador en la defensa d'altres temps, sinó un futbolista fràgil i qüestionat físicament. Per això, també ha estat un encert el seu anunci de retirada. I és bo que aquest camí hagi estat el més curt possible i que dissabte pugui ser acomiadat com es mereix per tot el que ha donat al club i a Catalunya.