Amb tota la raó del món, els representants de la Generalitat van decidir no assistir divendres a una presentació exprés del denominat quart cinturó (la connexió per carretera entre Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès per la B-40) que va organitzar la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez. Pocs dies després de conèixer-se el flagrant incompliment de la inversió en infraestructures dels pressupostos generals de l'Estat del 2021, on només es va gastar el 35,7% dels 2.068 milions pressupostats mentre a Madrid s'hi havia invertit el 184% dels 1.294 previstos, el govern espanyol va voler esmenar de forma barroera la situació improvisant una pluja de milions sense cap calendari o a tant temps vista que ja hi haurà un altre ministre o ministra quan s'hagin de passar comptes. Afegit a això, hi ha el desacord polític al territori sobre la necessitat d'aquest projecte, que divideix al Govern català per l'oposició d'Esquerra.

Però l'important en aquesta mena de debats és sempre no equivocar-se en el tret; i en el que cal denunciar i exigir explicacions és sobre el que ha passat amb la pobríssima inversió de l'Estat a Catalunya en els pressupostos del 2021, que a més xoca amb el regal a la comunitat de Madrid. No recordo cap president del govern espanyol a qui li hagi calgut fer propaganda de pluja de milions a Madrid. Allà les coses es fan complint els pressupostos i afegint-hi el que es ploma als altres. Aquesta és la realitat pressupostària un any i un altre, no només per als independentistes. La patronal unionista Foment del Treball ha xifrat el dèficit en infraestructures a Catalunya dels últims 12 anys en 35.000 milions d'euros. Com se li pot dir a això sense que ningú se senti ofès?

L'Estat espanyol, quan es produeixen aquestes escandaloses situacions, té tot un catàleg de mentides per mirar de confondre el personal i desviar el debat: es prometen pluges de milions que mai no arriben, es presenten projectes del corredor ferroviari, es posen i es retiren projectes d'ampliació de l'aeroport i ara ha arribat el quart cinturó. Si cap d'aquests temes no cola, sempre hi ha al calaix de sastre el trasllat del Senat a Barcelona o el d'algun organisme de l'Estat, perquè, esclar, sempre queda bé parlar de descentralitzar, encara que mai no es faci.

El truc ja és massa vell i a Catalunya es coneix de sobres. Però el cert és que el mag Estat ho practica una vegada i una altra amb el mateix resultat. Acabat el debat, perquè l'actualitat informativa gira cap a una altra banda, de les promeses no se'n torna a saber res fins a la següent ocasió. Però això sí, a Catalunya s'hi ha invertit el 35,7% i a Madrid el 184%. I això tendeix a canviar poc i molt menys a invertir-se'n els percentatges. I, després, es parla alegrement de creixements econòmics en un lloc i en un altre, oblidant que l'empobriment no és fruit de factors naturals, com una sequera, sinó d'una escrupolosa planificació als despatxos.

Només sé veure-hi una solució, que posaria punt final a aquesta interminable presa de pèl: que la quantitat pressupostada que no s'hagi gastat es transfereixi, quan es tanca l'exercici, a la Generalitat de Catalunya, perquè són diners dels catalans.