El Partit Nacionalista Basc ha enviat a la jubilació forçosa Iñigo Urkullu, que ha estat el seu màxim representant institucional com a lehendakari des de l'any 2012. En una decisió sense gaires precedents, ja que Urkullu volia continuar, el PNB ha demostrat amb un exemple pràctic què és una bicefàlia en una formació política: el partit preval sobre qualsevol altra cosa. Així, l'Euzkadi Buru Batzar, presidit per Andoni Ortuzar, havia decidit aquesta mateixa setmana que Urkullu no havia d'afrontar el cicle electoral basc, amb comicis autonòmics l'any vinent, ja que al juliol es compliran els quatre anys de legislatura. Aprovada la decisió del partit, se li havia comunicat aquest dijous a Urkullu, que s'ha trobat fulminat i sense poder anunciar-ho, ja que la notícia s'ha filtrat aquest divendres.

Òbviament, és una decisió arriscada, ja que canviar el cartell electoral sempre és agosarat, i més si el nivell d'aprovació amb què compta a la societat basca és d'un aprovat alt del 57%. Però és més que comprensible si es repassen els resultats del PNB a les passades eleccions municipals i espanyoles de fa uns mesos. Bildu ha empatat tècnicament amb el PNB i està en condicions de disputar-li la primera posició als comicis bascos. La victòria dels abertzales ja no és una utopia, sinó una possibilitat real, i això es respira en l'ambient de la societat basca. A més a més, el PSE compta amb bones dades internes per a ells i superiors als 10 que té ara. La pujada de Bildu (que té 20 parlamentaris) i del PSE amenacen el regnat del PNB, a qui no li valdrien els 31 que té en l'actualitat.

El candidat o candidata oferirà una primera idea de si hi ha un viratge cap a posicions més nacionals o no

Urkullu encarna la via més autonomista del PNB i se l'ha situat com un polític amb millors relacions amb els populars que no pas amb els socialistes. Va intentar jugar un paper el 2017, actuant aparentment de pont entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, però aquest suposat paper neutral es va esvair ràpidament i ha condicionat les relacions entre el PNB i Junts fins fa molt pocs mesos. De fet, han estat pràcticament inexistents durant aquests anys i es van recompondre totalment l'estiu passat després d'una visita d'Ortuzar a Waterloo.

És obvi que amb la marxa d'Urkullu es completa un cicle polític i s'obren molts interrogants respecte a la mateixa actuació política del PNB. El candidat o candidata —Itxaso Atuxa, presidenta del partit a Biscaia, ha estat el primer nom a circular— oferirà una primera idea de si hi ha un viratge o no cap a posicions més nacionals o, per contra, el PNB du a terme un mer maquillatge de cartell electoral. Sembla difícil que sense virar cap a postulats de més vigor en defensa de la nació basca pugui desprendre's de l'alè al clatell que ja nota de Bildu. Caldrà esperar a disposar de més informació per efectuar una anàlisi més definitiva.