Lluny de reduir-se la tensió entre el món de Podemos i l'espai d'esquerres artificialment construït al voltant de la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, uns i d'altres segueixen l'escalada suïcida de confrontació i enemistat amb la que sembla que pot tancar-se una etapa històrica en què hi ha hagut el primer govern de coalició a Espanya. Podemos no es deixarà arrossegar fàcilment al bagul de records on es guarden els objectes desclassificats, per dues raons: tenen prou estructura de partit per aguantar l'envit i, en segon lloc, l'esquerra de Díaz és bastant de cartró pedra, amb escasses diferències amb el PSOE més enllà que els dirigents de tots dos partits són diferents.

Una enquesta publicada aquest diumenge reflecteix el mal negoci polític de la disputa entre Podemos i Sumar. Per separat no arribarien a la vintena de diputats i en coalició disputarien la tercera posició a Vox i apropar-se als 50 diputats en les pròximes eleccions espanyoles. Si és tan clar el que hi guanyen i el que hi perden per què es continuen barallant? És obvi que Podemos no vol quedar absorbit per un espai polític que és, sobretot, fruit del màrqueting polític i del suport ingent que li subministra el PSOE i de manera molt especial La Moncloa per rebaixar el paper de polítics com Pablo Iglesias.

Perquè encara que Iglesias està formalment retirat, o millor dit apartat, de la primera línia política, segueix movent molts fils, almenys els suficients perquè Yolanda Díaz no hagi reblat amb èxit el projecte polític que amb tanta cura havia cuidat des que va aconseguir la vicepresidència que li va regalar Iglesias quan va abandonar l'executiu espanyol per presentar-se a les autonòmiques de Madrid, el maig del 2021, en una operació política que va ser un absolut fracàs i que finalment va servir perquè Isabel Díaz Ayuso obtingués més escons a l'Assemblea que els tres partits d'esquerra junts.

Veurem com diluciden el conflicte en les ja imminents municipals i autonòmiques, on Podemos pot patir un resultat molt per sota del del 2019 i, potser per això, Díaz hi manté una distància per no quedar-ne esquitxada. La secretària general de Podemos i ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ja li ha demanat que faci campanya per a la formació morada, mentre aquesta prefereix mantenir-se en la zona de confort o donar suport a formacions perifèriques a l'esquerra del PSOE, com és el cas d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona davant el candidat de Podemos a l'alcaldia de Madrid, Roberto Sotomayor.

Però en política conflictes més petits s'ha vist que acaben desembocant en situacions irreversibles. Potser aquest acaba sent un nou cas entre els errors d'uns i d'altres.