La decisió del Tribunal Constitucional de Polònia negant la supremacia de la legislació comunitària sobre la del país està desencadenant, com era previsible, una veritable batalla política en el qual, es miri com es miri, Europa hi té molt a perdre si no la talla d'arrel. Encara que a Polònia només li ha donat suport Hongria i el govern del seu primer ministre ultranacionalista,Viktor Orban, el conflicte és enormement important, perquè la posició que acabi adoptant la Comissió Europea tindrà conseqüències sobre la resta dels estats membres de la UE. Una màniga ampla per a les posicions de Polònia i d'Hongria serà llegida com un missatge que la legislació comunitària se la pot tirar cada país com vulgui a l'esquena i, al revés, un senyal de màxima contundència sancionadora retraurà els països que poden tenir la temptació de seguir-ne els passos.

Espanya o, més en concret, els tribunals espanyols, i sobretot l'alta magistratura, el Tribunal Suprem, i també el Tribunal Constitucional, han demostrat en els últims temps que estan còmodes mantenint, contra vent i marea, posicions que en altres països han estat radicalment diferents. M'estic referint a les condemnes que van tenir per part del Suprem els líders del procés independentista català, que van ser condemnats a més d'un centenar d'anys de presó per sedició —inicialment se'ls demanava fins i tot rebel·lió—, mentre que els tribunals europeus han mantingut lliures tots els exiliats i han negat totes les ordres d'extradició que s'han presentat.

Per això, una sentència condemnatòria clara per a Polònia tornaria la prelació a la justícia europea sobre la justícia dels estats i clavaria un dard enverinat als que creuen que el Tribunal Suprem pot fer i desfer prescindint de la doctrina que emergeix des del Tribunal General de la Unió Europea amb seu a Luxemburg. L'Europarlament acaba de demanar aquest dimecres fins i tot que es prepari un litigi contra l'executiu comunitari per no complir l'obligació d'activar el mecanisme de condicionalitat que permet restringir el finançament comunitari als països que se salten la primacia del dret comunitari.

Aquest debat entronca amb el de la immunitat parlamentària dels eurodiputats independentistes, que poden circular per tot el territori de la Unió Europea. Espanya ha advertit que les ordres de detenció contra ells són vigents i que, en conseqüència, serien detinguts si travessessin la frontera. El president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsati han arribat fins a la Catalunya Nord en diverses ocasions, sense cap problema amb la gendarmeria francesa, però les amenaces espanyoles han fet efecte perquè ningú no dubta que, efectivament, si travessessin la frontera, serien detinguts.

Però tot això té data de caducitat si la Comissió Europea ensenya les dents als qui s'allunyen de la seva doctrina i deixen que als seus respectius països la selva jurídica funcioni i hi hagi dues legislacions preeminents i, en conseqüència, cap no sigui més important que l'altra. Ara que s'està en l'inici del debat amb Polònia és el moment de fer un acte de rearmament europeista utilitzant els recursos a l'abast per fer-la rectificar. D'això, tots en sortirem guanyant. Bé, tots no. L'alta magistratura espanyola, no.