El fet que aquest dimarts a la nit només resultés ferida una persona, o no en morís cap, durant el tiroteig registrat al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, en què es van efectuar unes 150 detonacions, amb tres pistoles i una arma llarga, no resta gravetat al que va passar, que, lamentablement, no és una situació única d'aquest conflictiu veïnat de la conurbació de Barcelona. A hores d'ara, podríem estar parlant d'una veritable tragèdia i, per sort, no és així. Com que la situació no és nova i hi ha altres zones de Barcelona, Tarragona o Girona que igualment han experimentat al voltant del tràfic de drogues un augment considerable de la delinqüència, es fa cada vegada més evident que som davant un autèntic polvorí i que cal adoptar unes mesures de seguretat que fins ara no s'han volgut posar en pràctica. El salt exponencial que suposa passar d'un tiroteig puntual a una situació en què es van disparar al voltant de 150 trets entre grups rivals per amenaçar-se i marcar el territori fa palès que el concepte d'autoritat com a tal ha desaparegut.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de la consellera Núria Parlon, ha anunciat aquest dijous, després de visitar amb una forta protecció el barri de la Mina i de reunir-se amb la batllessa de Sant Adrià, del PSC, una sessió extraordinària de la Junta de Seguretat a l'esmentat municipi. Illa s'ha bellugat amb celeritat abans que l'oposició li exigís responsabilitats. I ho ha fet en la línia correcta, deixant ben clar que a Catalunya no hi ha impunitat i que qui la fa la paga. També, anunciant que el Govern posaria tots els recursos necessaris per identificar i detenir els responsables, prevenir fets delictius i garantir la seguretat a tots els barris, pobles i ciutats. El problema principal, però, és que ja hi ha massa barris on el control del que hi passa no és en mans de la policia, sinó de les bandes de delinqüents, que troben en la marihuana una manera de guanyar molts diners i poder comprar armes i convertir la zona en un autèntic búnquer.
Ja hi ha massa barris on el control no és en mans de la policia, sinó de bandes de delinqüents que compren armes
La mateixa batllessa de Sant Adrià, Filo Cañete, ha assenyalat que s'havia perdut el control a la Mina i que calia controlar-hi les armes de foc. Hi ha un problema semblant al barri de Sant Roc, a Badalona, o al de Sant Cosme, al Prat de Llobregat, dos punts que els Mossos d'Esquadra consideren molt calents dins de l'àrea metropolitana de Barcelona i on regnen els clans d'ètnia gitana. La proliferació del negoci de la marihuana a l'interior del barri de la Mina, on viuen unes 10.000 persones i que es considera una zona desprotegida on no t'hi has de desplaçar, ha desembocat en moltes desenes de pisos ocupats i controlats per les màfies de la droga i els clans familiars, i una enorme tensió veïnal a qualsevol hora del dia, no només a la nit. El fet que fins ara els clans només s'estiguin mostrant el material armamentístic de què disposen, en un exercici de marcar terreny i espantar els seus rivals, és gairebé anecdòtic, ja que el més important és la capacitat de fer-les servir que tenen i l'escàs coneixement policial de quantes són i on són, ja que la llei, a la pràctica, no hi existeix.
El fet que els Mossos vigilin la Mina amb més dispositius policials i es desplacin brigades especialitzades de Brimo i Arro és una bona notícia, malgrat que no és una solució. Tots sabem que aquest operatiu policial hi serà els primers dies, en què el tema de la inseguretat és àmpliament recollit pels mitjans d'informació, i que la seva presència s'anirà reduint. Cal abordar el problema en tota la seva dimensió i gravetat, començant pel tema de la droga i impedint que es puguin dur a terme les plantacions als pisos de la Mina i lluitant des de dins contra el seu tràfic i la seva comercialització. Si no es fa així, els diners que l'envolten i la delinqüència internacional de la droga només serà posar-hi pegats, transmetre la sensació que es fan coses, però sense abordar l'arrel del problema. A tots els baròmetres que es publiquen, la inseguretat apareix com el primer o el segon problema —juntament amb l'habitatge— dels ciutadans. I si no es fa així, el risc que els discursos populistes continuïn guanyant terreny acabarà sent una realitat.