Un banc conceptuat com a local, el Silicon Valley Bank (SVB), l'entitat financera de l'elit del nord de Califòrnia, entre la Vall de Santa Clara i la meitat sud de la península de San Francisco, on milers d'empreses tecnològiques han establert la seu dels quarters generals, va desencadenar dijous la situació financera més greu des del 2008. Divendres a la tarda, l'entitat va ser intervinguda pel FDIC, el fons que garanteix els dipòsits als EUA, i es convertia així en la segona fallida bancària més important de la història. En 48 hores, el SVB va veure com les accions es desplomaven, dijous un 60% i vint-i-quatre hores després un altre 68%, una situació agreujada amb la retirada dels diners que hi tenien els inversors, que van treure en unes hores més de 40.000 milions de dòlars.
Ha estat el final d'una entitat creada el 1982 però el principi d'un debat que, com ja va passar el 2008, ha arribat d'una manera abrupta: fins on pot causar estralls l'efecte contagi? El sistema financer està fora de perill i les caigudes borsàries que s'han viscut a tots els mercats aquests últims dies són només un refredat que es pot superar fàcilment? Les autoritats són cautes i on s'ha produït el primer conat de crisi, als Estats Units, la Secretària del Tresor, Janet Yellens, ha parlat de fortalesa del sistema bancari per afegir seguidament que les autoritats vigilen de prop una sèrie d'entitats per si fos necessari intervenir.
A finals del 2022, l'SVB tenia actius al voltant de 209.000 milions de dòlars i 175.400 milions en dipòsits, jugava un paper important per a les empreses de capital risc i el finançament d'empreses emergents, i ara ha fet fallida. Res no feia presagiar-ho en els balanços i fins i tot havia passat amb bona nota els exàmens periòdics del regulador però, pel mig, i en molt poc temps, els tipus d'interès han crescut del 0% el 2020 al 4,5% després de l'última pujada de la Reserva Federal, la inflació s'ha disparat i els bons bancaris als Estats Units estan patint més del compte perquè són uns actius corrents d'alta liquiditat. D'aquí les especulacions que uns fan, el pessimisme que d'altres tenen i també l'alarmisme que a les xarxes socials s'està vivint, amb analistes assegurant que l'escenari no és gaire diferent del de les subprime hipotecàries que van causar el crac financer del 2008.
Si fem cas als analistes europeus, aquí, al Vell Continent, el risc de l'efecte contagi és relativament baix per a les entitats europees. Però també és veritat que això ja ho hem sentit en altres ocasions —on eren els analistes a l'hora de presagiar el que ha passat en només 48 hores al Silicon Valley Bank?— i caldrà deixar passar més temps per confirmar aquests vaticinis. El sistema financer es basa en la confiança i, encara que el model bancari de cartera espanyola invertida en bons és molt diferent, el pànic i els nervis acaben apareixent si es produeix una combinació perillosa.