El reconeixement de l'oficialitat de la selecció d'Euskadi de pilota basca, per part de la Federació Internacional d'aquest esport, suposa un salt important en el bloqueig de l'Estat espanyol en l'admissió de qualsevol federació que actualment formi part del seu territori administratiu. És un pas significatiu, ja que es trenca una tradició monolítica i jacobina de l'Estat espanyol, encara que per ser definitiva ha de passar un cert temps i que no sigui recorreguda per part d'Espanya. El cas s'assembla al de 2004 a Fresno, Califòrnia, quan Catalunya va ser acceptada provisionalment per la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), arribant a quedar primera al Mundial B, però no va ser acceptada com a membre de ple dret per les traves de la federació espanyola.

La discussió va acabar als tribunals però ja amb molt poques possibilitats. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) va donar la raó a Catalunya i va reconèixer irregularitats per part del FIRS. Va ser, tanmateix, una victòria simbòlica, ja que va obligar a repetir la votació i la maquinària espanyola va sortir-se amb la seva. Avui la FIRS com a tal ja no existeix, perquè el 2017 es va fusionar amb la International Skateboarding Federation formant la World Skate. La batalla de Fresno no va ser, ni de bon tros, una batalla menor, ja que si la virulència espanyola no hagués fet descarrilar l'aconseguit, Catalunya hauria competit des d'aquell moment en tornejos internacionals amb la seva identitat pròpia, la seva bandera i el seu himne en disciplines de tant arrelament com hoquei sobre patins, patinatge artístic sobre rodes, patinatge de velocitat sobre patins en línia, hoquei sobre patins en línia, patinatge estil lliure en línia, patinatge de descens i alpí en línia.

El reconeixement de l'oficialitat de la selecció d'Euskadi de pilota basca trenca una tradició monolítica i jacobina de l'Estat espanyol

Veurem ara si les autoritats espanyoles fan un Fresno 2 o, per contra, no s'hi oposen. El fet que no assistissin a la votació de dissabte passat, facilitant així l'admissió d'Euskadi, pot ser vist com un canvi real en les posicions fins ara mantingudes, però també com una manera de guanyar temps donada la inestabilitat política a Madrid. En qualsevol cas, la situació legal tampoc no és la de 2004, ja que una modificació de la llei de l'Esport, acordada el 2020 entre el PNB i PSOE en el marc d'una investidura de Pedro Sánchez, obria una bretxa i permetia que esports d'arrelament especial a les autonomies poguessin ser oficials i obtenir les seves seleccions el reconeixement internacional. El PNB pensava, en concret, en pilota basca i surf com els primers passos.

Caldrà estar atents a veure com juga Catalunya les seves cartes, ja que l'oficialitat en alguns esports fa temps que s'intenta sense cap resultat. A part de tot el paquet d'esports que va estar a punt d'adquirir l'oficialitat, hi ha el waterpolo o les bitlles catalanes, amb més de 200 clubs sota el control de la federació. Hi ha també un supòsit més per a la possible oficialitat de seleccions esportives, com que la seva afiliació a la federació internacional s'hagués produït abans de la creació d'una federació espanyola. Aquí entraria el cas del rugbi, esport en què la federació catalana es va crear el 1923 i l'espanyola el 1927.

El 2004 Catalunya va perdre una oportunitat per errors aliens o per no voler estrènyer més del compte el govern de José Luis Rodríguez Zapatero malgrat que Esquerra Republicana li donava suport. Esperem que d'aquella experiència negativa s'hagi après alguna lliçó.