Una vegada més, i costa de saber el nombre de vegades que ha passat, el Partit Popular s'ha fet enrere i la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha quedat ajornada. A diferència d'ocasions anteriors en què els diferents dirigents del PP jugaven a embolicar la troca, i així porta la barbaritat de quatre anys caducat el CGPJ quan ha dimitit fins i tot el seu president, Carlos Lesmes, tots els actors en joc opinen que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, estava disposat a tirar endavant la renovació i així ho havia acordat amb el govern espanyol.

Què ha passat, doncs? N'hi ha hagut prou amb un ensurt de la premsa ultramuntana de Madrid, amb algun líder important del partit com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, i amb alguns magistrats clarament oposats a l'acord, perquè Feijóo s'hagi fet enrere amb l'excusa de la sedició, que, d'altra banda, ja veurem si la veiem i exactament com acaba quedant la proposta del govern espanyol. Feijóo ha demostrat que té els peus de fang i no ha resistit les pressions. Madrid no és Galícia on feia i desfeia, sense que ningú se n'assabentés gaire, ni li interessés què passava a Santiago. Per això no havia passat de ser l'esperança blanca de la dreta i d'aquí les seves objeccions a aterrar un dia a la capital del Regne.

Un cop defenestrat Pedro Casado després d'una picabaralla amb Ayuso, Feijóo va fer el pas, va fer les maletes i va assumir la presidència del PP. I va passar de controlar els mitjans gallecs, on els generosos ajuts li garantien un tracte sempre amable, a presentar-se a Madrid, on els diaris de la dreta intenten marcar la línia política cada matí, almenys des que José María Aznar va deixar la primera línia política. Li va passar a Mariano Rajoy durant els seus anys llargs d'oposició —2004 a 2011— i ara sembla que Feijóo seguirà el mateix camí.

Perquè el pitjor que li podia passar a Feijóo és el que li ha acabat succeint finalment —arrencada de cavall, parada de ruc— perquè desfent tot el camí ha demostrat que és abatible, i que les seves posicions polítiques són simplement una impostura. El polític gallec ha comprovat en la seva pell que només hi haurà cohabitació amb el poder de Madrid si fa el que ells volen. És a dir, si accepta que no decideix les coses importants, que aquestes passen per altres despatxos, inclosa la presidència de la Comunitat de Madrid.

Perquè barrejar la renovació del CGPJ amb la sedició és òbviament una excusa, ja que el Consell fa quatre anys que està caducat, Europa n'ha exigit la renovació i és una obligació constitucional, donat que un dels poders de l'Estat —a Espanya, el poder de l'Estat— no pot seguir en aquest escenari d'il·legalitat, amb els terminis superats i sent un vedat privat on no es respecten les majories polítiques. Agradin o no agradin.