Encara que fos tan sols com una penitència, Pedro Sánchez hauria d'arribar aquest divendres a Barcelona per la línia R2 Sud que uneix Barcelona i Sant Vicenç de Calders, que s'ha vist seriosament afectada per un incendi en el quadre de senyals de Gavà i que està provocant un veritable calvari diari a desenes de milers de persones. No és cap novetat que Barcelona es vegi afectada per incidències de diferent gravetat els darrers anys i aquí hi ha un debat, sempre molt polititzat, sobre si la inversió econòmica que es fa des del ministeri és suficient o no i la reclamació permanent des de Catalunya que se cedeixi a la Generalitat el servei, una cosa que sí que té el consens suficient que se sol reclamar quan alguna cosa no agrada a Madrid. Està bé que vingui per mobilitzar el votant en suport de Jaume Collboni, però amb resultats, presidente, no amb promeses.

No estem parlant d'un problema que se solucionarà en qüestió de dies, sinó d'una afectació que s'allargarà setmanes, i el sempre esquiu govern de Madrid mira una vegada i una altra de tapar el debat. Barcelona no és, dit amb el màxim respecte, la Pobla de Segur i algú haurà de posar el cascavell al gat perquè es reverteixi la situació existent. Deu ser, segurament, en part, el fet que els polítics siguin bàsicament de la capital i, per tant, estiguin menys afectats, una de les raons, ja que no soc capaç de creure'm que tindrien una actitud tan timorata amb aquesta qüestió si es trobessin tots ells entre els usuaris directes. És cert que dialècticament diuen molt, però la força sovint els surt per la boca i Madrid sap com donar als polítics catalans prou corda perquè se n'acabin oblidant fins a la incidència següent, quan tornin a començar amb les protestes.

Però clar, és més fàcil la política populista del govern de Sánchez d'oferir bitllets gratuïts que solucionar el problema. De què serveix no pagar si el servei funciona malament? De res, però tapa boques i sembla que es facin coses. I així estem. En la tercera pròrroga d'una decisió adoptada a finals del 2022 que fa en moltes franges horàries que els trens estiguin a rebentar. Gratis, això sí. I de manera universal, com si ho necessités igual qui té recursos limitats i el fa servir per anar a treballar que qui el fa servir per lleure i podria perfectament pagar-lo. Però clar, és més fàcil i, qui sap, electoralment més vendible, el primer que el segon. És com els ajuts de 100 euros de la Generalitat per a material escolar per a primària, el pròxim curs, també per a tothom i per un import total de 50 milions d'euros. Encara que hi ha un debat sobre l'incompliment que suposa que sigui la meitat del promès, el que és realment perillós és que acabin tenint el mateix els que ho necessiten com una ajuda escolar imprescindible i els que s'ho acabaran gastant en altres coses, ja que són uns diners per a ells superflus.

Els diners públics cal que siguin fiscalitzats amb una exigència més gran, perquè els anuncis se'ls acaba emportant el vent i l'objectiu perseguit només ho és molt parcialment. Cal exigir als governs, més que xecs o ajuts universals, un sistema eficient que ajudi els més necessitats o aquells que tenen més dificultats. Però també que solucionin problemes i molt més quan són crònics. Hauria d'arribar un moment en què deixéssim de parlar de les incidències de Rodalies o, almenys, que tinguéssim els responsables tan a prop que no es poguessin escapar de donar una solució definitiva al problema. Com que això tardarà, ja que els nostres polítics no han sabut o no han volgut utilitzar la tecla per desbloquejar aquesta transferència, mentrestant, que Sánchez vingui en Rodalies cada vegada que s'apropi a Barcelona. Aquesta hauria de ser la seva penitència.