Les explicacions que han donat públicament Esquerra Republicana i, en grau més baix, els Comuns sobre la seva posició de partida sobre els pressupostos de la Generalitat palesen que les negociacions per tirar endavant els comptes públics catalans han començat costerudes. Tot i que som al gener i, per tant, els terminis ja són tardans, no hi ha res que apunti que en poques setmanes es produeixin grans avenços, per molt que la consellera d'Economia, Alícia Romero, farà tot el possible per sortir de l'impàs actual. La nova secretària general d'ERC, Elisenda Alemany, quan se li ha preguntat pel calendari, ha assenyalat que ells assistirien a la reunió convocada per Romero per cortesia i per escoltar, però que no activarien els grups de treball per intercanviar papers i punts de vista. És més: també exigeixen que el Govern compleixi abans l'acordat al pacte d'investidura d'Illa del mes d'agost passat i que afecta, bàsicament, al que defineixen com a sobirania fiscal —el finançament singular— per al qual exigeixen conèixer un calendari.

L'anormalitat de pràcticament tots els últims quinze anys amb la presentació dels pressupostos a Catalunya fa que la situació del nou Govern, al final, tampoc no grinyoli tant. De fet, només Jaume Giró va ser capaç de treure el 2022 els comptes de la Generalitat dins el termini i en la forma escaient. I, així, podem ser a gener i no saber del cert si s'aprovaran els pressupostos tant a Barcelona com a Madrid, ja que ni a un lloc ni a l'altre hi ha negociacions, i la situació d'Alícia Romero no és gaire diferent de la del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, o la vicepresidenta d'Hisenda, Maria Jesús Montero, que tampoc no sap si tindrà un projecte de llei per presentar a les Corts o, simplement, es tornaran a prorrogar els pressupostos, com ja va fer el govern socialista el 2022 i el 2023. Sens dubte, és més fàcil per a l'Executiu de Pedro Sánchez formatar com organitza els actes del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i l'inici del qual es produeix aquest mateix dimecres al Museu Reina Sofia.

Podem ser a gener i no saber del cert si s'aprovaran els pressupostos tant a Barcelona com a Madrid

De les moltes maneres en què es podia organitzar, el PSOE ha optat per una confrontació directa amb el PP, mirant d'identificar els de Feijóo amb els hereus del franquisme, la qual cosa ha provocat que els conservadors s'autoexcloguin dels actes. Aquest esquema tan partidista ha cogut fins i tot a la mateixa Zarzuela, on Felip VI ha declinat participar en la inauguració i ha contestat crípticament que probablement assistirà a alguna celebració que s'emmarqui en l'any Franco. En una situació normal, els mitjans s'haurien d'estar preguntant què passa entre la Moncloa i la Zarzuela perquè les diferències cada vegada siguin més grans i, en canvi, és un tema tan tabú que no en parla ni l'esquerra governant, ni tampoc el PP a l'oposició. I no és un tema nou d'ara, sinó que és un desacord de fons que es manté, amb més o menys visibilitat, d'ençà de l'inici de la legislatura espanyola, a la tardor del 2023.

Però tornem a Catalunya. En espera d'una negociació dels socis d'investidura d'Illa, el Govern s'ha reunit aquest dimarts amb els sindicats —Comissions Obreres i UGT— i les patronals Foment del Treball i Pimec per aconseguir el seu suport a la petició de condonació del 20% del deute de la Generalitat amb l'Estat que està viu a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i que puja a uns 15.700 milions d'euros, als quals se sumarien 250 milions dels interessos corresponents al llarg d'aquest any. El president espanyol ja va anunciar a l'última conferència de presidents autonòmics, que es va dur a terme el desembre passat a Santander, que tenia intenció de convocar el Consell de Política Fiscal i Financer i proposar una quitança sobre el deute que mantenen moltes d'elles amb el FLA. Molt a prop de la quantitat que es condonaria a Catalunya, hi ha el País Valencià, amb una mica més de 14.000 milions d'euros; Andalusia, amb 5.700 milions d'euros, i, en quart lloc, la Comunitat de Madrid, amb aproximadament 3.500 milions condonats.

València, Andalusia i Madrid, tres autonomies amb governs del PP, malgrat beneficiar-se del moviment de Sánchez, només accepten que sigui el País Valencià, pels efectes de la DANA, qui rebi la injecció de diners del govern espanyol, cosa que només s'entén en clau partidista o en una d'encara pitjor, com l'anticatalanisme galopant que sempre deixa entreveure qualsevol batalla que manté Isabel Díaz Ayuso, que, a més a més, sempre acaba lligant de mans tots els barons populars.