Un nou informe, en aquest cas elaborat pel mateix govern d'Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid i gran valedora de l'aposta de la Fórmula 1 a la capital espanyola, qüestiona el que serà el futur circuit per l'impacte negatiu per als veïns i la mateixa ciutat. Estem parlant del circuit IFEMA Madrid, que serà la pista que es farà servir per al GP d'Espanya d'F1 del 2026 al 2035. El circuit de Madrid tindrà 5,47 quilòmetres de longitud, 20 revolts (un de peraltat) i dos túnels. Segons l'informe, hi haurà un enorme impacte ambiental, ja que caldria talar o trasplantar fins a 729 exemplars d'arbres corresponents a 25 espècies, amb edats que arriben fins als 38 anys. Sobretot els arbres més grans, alguns de considerats històrics, no podrien ser trasplantats i caldria talar-los, amb l'impacte ambiental que suposa. No són els únics obstacles que s'han conegut a les últimes hores: el cost de les obres per al nou circuit de Fórmula 1 a Madrid està fixat inicialment en 137.130.388 euros, als quals caldria sumar una inversió prèvia d'uns 51 milions més destinats pel consorci publicoprivat. I les previsions ja comencen a albirar que aquesta no serà la xifra definitiva.

Si a tot plegat hi afegim la resistència dels pilots a nous circuits urbans per raons de seguretat i perquè se senten més còmodes corrent en espais dedicats exclusivament a curses, la polèmica està més que servida, malgrat que Ayuso miri d'evitar-la. De les 24 curses de Fórmula 1, només vuit tenen lloc en el que col·loquialment es coneixen com a circuits de carrer. Així, no hi ha circuits urbans d'F1 a Europa, llevat de l'històric de Mònaco, que data del 1929. Els altres set són fruit de situacions i entorns molt diferents. El circuit de Jidda, a l'Aràbia Saudita (inaugurat el 2021); Yas Marina, a Abu Dhabi (2009); Albert Park, a Austràlia (1953); Bakú, a l'Azerbaidjan (2016); Marina Bay, a Singapur (2008); Las Vegas (2023) i Autòdrom Internacional de Miami, on es disputa el GP de Miami (2022). A aquest club és al qual es pretén unir Madrid, en una aposta personal de Díaz Ayuso, i que comença a trobar resistències al mateix Ajuntament de la ciutat.

Darrere de l'objectiu inicial de robar el campionat de Fórmula 1 a Montmeló, hi ha llums vermells que comencen a preocupar

No són els problemes de sostenibilitat, d'inversió estratosfèrica i d'oposició dels pilots els únics existents. L'estudi també subratlla que perquè es pogués celebrar la cursa, l'Ajuntament de Madrid hauria de suspendre la normativa que limita el soroll mentre duri la competició i els dies dels assajos previs. Els nivells de soroll que produirien les curses superarien les limitacions acústiques i serien nocius per als veïns. La companyia responsable de dissenyar el circuit del Gran Premi de Fórmula 1 de Madrid, Dromo, en informes interns, així ho ha assenyalat, i la mateixa companyia apuntava que el soroll de l'esdeveniment amb els cotxes, el públic, la megafonia, entre d'altres, tindria un gran impacte negatiu entre els veïns, tot i que recomanava a l'Ajuntament de la capital espanyola que fos tolerant, donat l'impacte internacional de l'esdeveniment. Sempre es pot mirar cap a un altre costat, és clar. Però normalment el que és exclusivament un projecte faraònic, a cop de talonari i reactiu, per situar Madrid al món de la Fórmula 1, pot despertar moltes simpaties a la capital espanyola, però no n'hi ha prou.

Ara, amb la concessió ja realitzada a la ciutat de Madrid, es comença a veure que no és or tot el que lluu i que darrere de l'objectiu inicial de robar el campionat de Fórmula 1 a Montmeló, cosa que difícilment acabaran aconseguint, ja que s'han de produir una sèrie de caramboles perquè a Espanya només hi quedi viu el de Madrid, hi ha llums vermells que comencen a preocupar. Un altre exemple de la situació d'inestabilitat és que el pilot asturià Fernando Alonso s'ha negat a fer de promotor del circuit de Madrid, per més que se li han acostat tota mena de personalitats polítiques i no polítiques a sol·licitar-li-ho, i serà finalment Carlos Sainz Jr. qui, amb diners públics —es parla de 600.000 euros—, farà de propagador de les virtuts de la pista urbana d'Ifema. A diferència de la Fira, on un equip professional amb Pau Relat a la presidència i Constantí Serrallonga a la direcció general la dirigeixen empresarialment, a Ifema el president és el val·lisoletà José Vicente de los Mozos, íntimament lligat al Partit Popular i al seu president, Alberto Núñez Feijóo.