Nou viatge de la delegació del PSOE a Suïssa per entrevistar-se amb el president a l'exili Carles Puigdemont però, per primera vegada, potser, més per parlar d'Espanya que no pas de Catalunya. Els membres de la delegació socialista, segurament encapçalada per José Luis Rodríguez Zapatero i Santos Cerdán, han anat a salvar la legislatura i a recompondre el que, ara com ara, està molt esfilagarsat. Gairebé trencat. Pedro Sánchez haurà de treure alguna cosa més que un dels seus habituals conills del barret, d'incompliment segur, si vol obtenir una pròrroga política que avui no té. Per primer cop, els socialistes han donat publicitat prèviament a una reunió d'aquesta naturalesa, que fins ara s'havien mantingut en la discreció acordada. Segurament per desesperació, han filtrat per sobre de les seves possibilitats.

Conscients, això sí, per les converses prèvies, segurament algun cara a cara entre Rodríguez Zapatero —el bomber habitual en els regulars desacords— i Carles Puigdemont, en les quals se'ls ha transmès sense embuts que "les coses estan fatal" i que "això, així, s'ha acabat", dues expressions que aquests dies s'han sentit profusament. El PSOE va acudir a la cita d'aquest divendres, per tant, conscient de la profunda crisi en les relacions i amb una votació parlamentària transcendent la setmana que ve, la de l'aprovació del sostre de dèficit, el pas previ imprescindible per poder intentar en el Congrés el següent, l'aprovació dels pressupostos. Després de la derrota parlamentària del PSOE d'aquesta setmana —la 35a des de principi de legislatura— de la iniciativa sobre regulació de lloguers, una autèntica i inesperada bufetada per a Sánchez, els socialistes tracten a la desesperada de recompondre les múltiples peces trencades.

Els missatges de la vicepresidenta Montero de fa unes hores, fent una crida a Junts a "reflexionar" després de no tocar ni una coma i presentar al Congrés el mateix quadre econòmic que ja va ser rebutjat al juliol, es considera una irresponsabilitat socialista. També pesa una certa música socialista a Madrid, que tendeix a rebaixar l'oposició de Junts al nivell d'una rebequeria o un enuig passatger. "Han d'assumir la presidència d'Illa". O bé explicant unes vegades que el PNB ja els convencerà i d'altres que durant el congrés que Junts ha de celebrar a l'octubre ja veurem si Puigdemont no és qüestionat i fins i tot relegat pel seu partit. Això últim ho va publicar fins i tot un diari en portada atribuint-ho a fonts del PSOE. És certament quelcom impossible per a qualsevol que coneix com funcionen els ressorts de Junts, però que mira de debilitar-ne la posició.

L'estratègia de guanyar temps mes a mes en una legislatura que està clínicament morta és difícilment sostenible

Els socialistes han anat a Suïssa sense grans propostes i simplement a posar el termòmetre de com estan les relacions. Per això no deuen haver tornat gens contents. Saben que tampoc no obtindran una pròrroga amb falses promeses. Des d'abans de l'estiu que falla una cosa molt important: la confiança. Cosa que, a més a més, s'ha trencat, perquè la frase tantes vegades repetida de cobrar per endavant no ha acabat sent una realitat en més d'una ocasió. I els socialistes no són aliens a aquest final amarg en els temes que estan circulant entre diferents ministeris o a Brussel·les, com és el cas del català a les institucions europees, que periòdicament acaba a la carpeta d'afers pendents a la reunió de ministres d'Afers Exteriors de la UE.

Ja veurem què passa d'aquí a dijous, data en què es votarà el sostre de dèficit al Congrés, i com ho paeix el PSOE. L'estratègia de guanyar temps mes a mes en una legislatura que està clínicament morta és difícilment sostenible. Tot i que Sánchez ja faci catorze mesos que està així. Però ara se li exigirà força més.