Sembla que després de gairebé 24 dies d'estar a la lluna de València, els que van del 23-J a aquest dimecres a la tarda, Pedro Sánchez ha aterrat a la realitat dels números: li manquen diputats per tirar endavant l'elecció d'una presidència del Congrés socialista, per a la qual el PSOE ha triat la diputada Francina Armengol, expresidenta del Govern de les Illes Balears. L'elecció serà aquest dijous al matí, i per amarrar els vots imprescindibles dels set diputats de Junts, el president en funcions haurà de complir l'última condició del president Puigdemont: "No podem avançar nacionalment a base de promeses formulades per qui sempre les incompleix; per això són necessaris fets comprovables abans de comprometre cap vot". Fets comprovables, heus aquí el quid de la qüestió.

Després d'una temptativa d'aixecada de camisa a mig matí, en la qual Sánchez, amb to solemne, s'havia mostrat decidit que, aprofitant la presidència rotatòria de la Unió Europea, impulsaria l'ús del català i de la resta de llengües cooficials a les institucions comunitàries, un compromís que ja havia assumit el juliol del 2022 i que ha estat immediatament rebutjada per Junts, Esquerra i fins i tot el PNB, les converses han entrat en una zona de discussió diferent. La gran pregunta és si hi ha prou temps per posar negre sobre blanc el que Puigdemont exigeix per a la constitució de la Mesa del Congrés, en què també oscil·la cap a un costat o altre el diputat de CC i que condiciona si l'escó 172 és de la dreta o de l'esquerra.

Estaríem parlant d'actes documentals importants que permetin arrencar una legislatura compartimentada, per exemple, com si fossin tres grans actes. El primer, el previ a aquest dijous, en el qual hi ha un govern en funcions i un parlament que encara no té potestat legislativa, ja que formalment no s'ha constituït. Seria el document que s'estaria treballant amb més urgència. El segon acte, un govern en funcions i un parlament ja amb capacitat de legislar. Aquesta seria la fase que aniria des de demà fins a la presa de possessió —arribat el cas— del nou govern. I el tercer acte, l'últim, un govern ja amb totes les competències i un parlament sense limitacions. Govern i Parlament a l'uníson, amb la moció de censura sempre possible en cas d'incompliment flagrant.

El principal escull és triple: el temps, la fiabilitat de Sánchez i la venda de l'acord a alguns sectors independentistes. Tot això, comptant que el PSOE no s'aixequi de les converses d'última hora i ho engegui tot a rodar. La líder de Sumar, Yolanda Díaz, que ha revelat que ha parlat amb Puigdemont, ha tingut un paper actiu, encara que no decisiu. Sí que ha servit, pel que sembla, per fer aterrar Sánchez en les propostes tangibles i concretes.

El president vol tenir lligada la documentació de l'acord abans de donar el plàcet, per no enganxar-se els dits i engrandir la llista de polítics amb qui Sánchez ha acabat no complint. Aquest és un tema enormement important en aquesta recta final de la constitució de la Mesa i que ha acabat esdevenint el primer match ball de la legislatura. En qualsevol cas, i quan falten poques hores, si res no es torça i el PSOE no fa —com en altres ocasions— el triler, el més probable és que hi acabi havent un acord i els diputats de Junts no torpedinin la presidència del PSOE.

En qualsevol cas, caldrà esperar fins a aquest mateix matí de dijous per conèixer amb absoluta seguretat el desenllaç final. Perquè en política, res no és definitiu fins que succeeix.