Amb la campanya de les eleccions de diumenge acabada i amb un debat dels resultats que hi pot haver a Catalunya que serà més aviat breu, en part, perquè l'Europa política encara ens agafa massa lluny, les negociacions i les mirades es dirigeixen ja a dilluns, dia en què es constituirà el Parlament i s'haurà de procedir al primer tràmit dels comicis catalans del passat 12 de maig: la constitució de la Mesa. Protagonitzen una batalla realment aferrissada els socialistes, com a guanyadors d'aquelles eleccions, i els independentistes, que sumats Junts i Esquerra tenen més parlamentaris que el PSC i els comuns, i també la reivindiquen.

Enmig de tot això, la intervenció del Tribunal Constitucional anul·lant, a la pràctica, que el vot de dos diputats de Junts, Carles Puigdemont i Lluís Puig, i un d'Esquerra, Ruben Wagensberg, pugui arribar a comptabilitzar-se perquè no s'accepta el vot telemàtic. No entraré en el fons de la decisió del Constitucional, cosa que ja han fet experts en dret amb més coneixement que jo. Però sí que vull deixar constància de com s'ha incorporat la resolució d'un recurs que estava adormit tan sols cinc dies abans de la constitució del Parlament. També de la diligència de Cándido Conde-Pumpido per sumar els seus vots i els dels denominats progressistes al costat dels conservadors reconeguts.

La Mesa del Parlament actuarà de brúixola de la legislatura, però, sobretot, de l'agenda de la investidura del candidat a president de la Generalitat

Era el que volia el PSOE, ensenyar les ungles, i ha passat. Casualitat? En tot cas, casualitats de la política, que normalment no ho solen ser mai. Tot per intentar empènyer els 15 vots del PP al sarró del PSC amb el discurs que l'independentisme desobeeix, quan ja sabem que aquest gest, més que un desacatament, és ficar-se a la gola del llop en una qüestió que, a la pràctica, políticament parlant, no és transcendent. La Mesa del Parlament s'ha convertit així en un botí important, ja que actuarà de brúixola de la legislatura, si aquesta acaba tirant endavant, però, sobretot, de l'agenda de la investidura del candidat a president de la Generalitat.

Salvador Illa vol passar i Carles Puigdemont també. I no és segur que un i l'altre tinguin les opcions intactes segons qui ocupi la presidència. De fet, si inicialment s'apostava perquè el càrrec recaigués en un candidat del PSC o d'Esquerra, Junts també pugna per ser-hi. De fet, cada partit ha filtrat més o menys noms possibles en una negociació que han portat directament Salvador Illa, Carles Puigdemont i Marta Rovira, amb intervenció també dels seus números dos. Cap d'ells no té a aquestes hores la certesa absoluta que ha guanyat la partida i fa l'efecte que diumenge a la nit i dilluns al matí encara hi haurà moltes converses.

En algun cas, també, el pas de les hores pot ajudar a rebaixar la tensió d'algun desacord recent . I és que una negociació és sobretot això, el resultat d'un acord.