Amb un dur discurs de fons contra l'actual direcció d'Esquerra Republicana i una vegada les bases del partit ja s'han pronunciat en una consulta interna a favor d'investir Salvador Illa com a nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont ha encès el llançaflames i ha responsabilitzat Marta Rovira i la resta de l'executiva de fer possible la seva detenció a Barcelona en molt pocs dies. La política catalana viurà dies d'alt voltatge polític la setmana vinent, ja que la convergència, en molt poques hores, de la designació d'un president de la Generalitat, d'una banda, i la detenció d'un altre, en direcció al Tribunal Suprem i una presó madrilenya, és una situació desconeguda i absolutament límit.

Ni la política catalana, que en l'última dècada ha viscut tota mena de situacions, en coneix una com la que es viurà dimecres vinent, data en la qual si es manté el calendari previst, se celebrarà la sessió d'investidura d'Illa. Aquest dilluns, el president del Parlament, Josep Rull, mantindrà una nova ronda de contactes amb els partits amb representació parlamentària, en la qual es formalitzarà la seva candidatura. Serà a partir de llavors quan es produirà l'encreuament de realitats. Puigdemont entrant a Catalunya amb la voluntat de plantar-se al parc de la Ciutadella, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ordenant la seva detenció tan aviat en conegui sense marge de dubte que ha travessat la frontera i el socialista Salvador Illa pujant al faristol per pronunciar el seu discurs d'investidura.

Puigdemont i Illa ja ha protagonitzat aquest dissabte sengles missatges de pes, després d'uns dies de protagonisme molt principal d'Esquerra, que era qui estava en possessió de la pilota i havia de decidir la seva posició en la investidura. El primer, mitjançant una extensa carta a la ciutadania que porta per títol Set anys d'exili, l'amnistia, la investidura i la presó. En el text fa un repàs del temps transcorregut a Waterloo des de 2017, de la seva permanent obsessió per mantenir la Presidència de la Generalitat sana i estàlvia per assegurar una continuïtat institucional, l'obligació autoimposada de mantenir la posició política i defensar-se de la repressió espanyola en millors condicions que a la presó. Explica que a partir de les eleccions espanyoles de fa ara un any, algunes coses van començar a canviar i es va obrir la porta de neutralitzar la repressió desencadenada a partir de 2017, i fruit d'això va ser l'amnistia integral.

Les conseqüències són ben sabudes: la justícia ha fet les seves pròpies interpretacions, encara que el redactat ho feia impossible i només quedava l'incompliment de la llei, si es volien evitar els seus efectes. Per això, la seva conclusió no pot ser més clara: Espanya no podrà ser mai un estat de dret mentre els jutges desobeeixin el Parlament i, sobretot, si quan ho fan no els passa res. Amb aquest convenciment de com actua la justícia espanyola, però determinat a defensar la causa de la independència en qualsevol situació i en qualsevol context, sense cap renúncia, és quan emprèn el camí del retorn a Catalunya.

La convergència, en molt poques hores, de la designació d'un president de la Generalitat i la detenció d'un altre, és una situació desconeguda i absolutament límit en la política catalana

Les pulles a Esquerra són molt evidents. "La decisió de la militància d'Esquerra d'investir el candidat socialista, Salvador Illa, com a president de la Generalitat fa que la detenció sigui una possibilitat real en molt pocs dies. Sempre he estat conscient d'aquest risc. Però he preferit esperar a publicar aquest text després de conèixer la decisió dels militants republicans perquè no se m'acusés de fer xantatge emocional, ni d'interferir en el procés intern d'una altra formació política". I afegeix: "Crec que [Esquerra], abans de donar els vots per a un govern del PSC a Catalunya, havia d'haver explorat altres alternatives, inclosa la repetició electoral en noves condicions." Més endavant, hi ha un últim retret als republicans, quan es refereix a la "campanya ignominiosa" quan, en les eleccions de 2017, va anunciar la seva voluntat de tornar, si era investit president de la Generalitat. "Vist el que hem conegut amb l'escàndol de les campanyes de guerra bruta organitzades per Esquerra, tinc pocs dubtes de com es va alimentar aquella campanya de desprestigi. Un patró que ara trobaríem amb més intensitat, si no tornés."

En aquestes hores prèvies al seu retorn, Puigdemont ha volgut enviar diversos missatges: a Esquerra, que anirà directament a buscar el seu espai independentista i que la seva voluntat no és retirar-se de la política; al PSOE, que el moviment realitzat tindrà conseqüències en la política espanyola; a la justícia, que la seva detenció serà il·legal i que ell l'entén en clau de confrontació contra un règim demofòbic i que no es lamentarà ni tindrà una actitud victimista. El rellotge ja està en marxa cap al màxim clímax polític de dimecres vinent.

A Barcelona, Salvador Illa ha intervingut en l'executiva del PSC i ha agraït a republicans i comuns els vots que faran que arribi a la presidència. S'ha mostrat disposat a complir íntegrament els dos acords i ha enviat sengles missatges que tenien a Puigdemont com a destinatari. El primer, que la política no és un exercici d'egoisme, sinó un treball col·lectiu, tampoc un exercici d'individualisme. El segon, que la política és un exercici de realisme, no de fantasies. Els dos exemples tenen a veure amb la no-renúncia de Puigdemont a ser investit, com li van demanar des de les files socialistes des de la mateixa nit electoral, quan va plantejar un acord independentista per governar amb l'abstenció del PSC. Una cosa que en cap moment no ha tingut recorregut. Ni per Esquerra, ni pel PSC.