Superada amb èxit la seva visita a Barcelona i també el seu retorn a Waterloo sense ser detingut per cap de les policies —Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i agents del CNI— per posar-lo a disposició del magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem, qui s'ha quedat una altra vegada sense la peça perseguida amb tant afany, Carles Puigdemont ha començat a moure peces per aclarir el seu paper en el futur polític que s'obre amb un nou president, un nou Govern i un futur al davant d'oposició en moltes institucions catalanes. La primera decisió ha estat convocar el congrés de Junts per Catalunya per al proper 27 d'octubre, cosa que va passar dilluns passat. No hi haurà nova reunió, en principi, de l'executiva del partit fins al 26 d'agost, data en què s'iniciaran formalment els tràmits congressuals amb la corresponent aprovació de la proposta de reglament, un tràmit senzill, però que ajudarà a conèixer el marc en què es desenvoluparà el conclave dels juntaires.

Aquest mes d'agost, Puigdemont haurà de concretar com es duu a terme el seu retorn a la presidència de Junts, una cosa que, en aquests moments, tothom dona per feta en la direcció del partit. Laura Borràs li cediria el seu lloc i es ressituaria en un altre càrrec, Jordi Turull té tots els números per seguir com a secretari general i el secretari d'organització, David Torrents, no seguiria en el càrrec. També el president hauria d'aclarir el seu paper al Parlament, on ocupa actualment un escó, encara que l'exili i el risc de detenció li impedeixen d'ocupar-lo. Aquesta situació serà passatgera, ja que la llei d'amnistia, qüestionada pel Tribunal Suprem, serà de compliment obligatori quan es pronunciï el Tribunal Constitucional. Quan serà això? Entre sis i dotze mesos. Llavors, podrà tornar, presumiblement, a Espanya i ocupar la presidència del grup parlamentari de Junts.

Farà de cap de l'oposició a Salvador Illa i serà el primer cop en què un president de la Generalitat ocupi anys després un escó i es confronti al Parlament amb un substitut seu, encara que entremig hi hagi hagut les presidències de Quim Torra i Pere Aragonès. La possibilitat de retirar-se de la política no és a sobre la taula i els que el van escoltar a l'executiva ampliada de dilluns passat, amb assistència de diputats del Parlament i parlamentaris del Congrés i el Senat, no tenen cap dubte que ha decidit plantar cara i ser l'alternativa al president Illa.

La possibilitat que Carles Puigdemont es retiri de la política no és a sobre la taula, i no hi ha cap dubte que ha decidit plantar cara i ser l'alternativa al president Illa

En aquest esquema, caldrà veure quin paper vol jugar Esquerra Republicana, els dirigents presents del qual —Rovira, Aragonès, Jové i Vilalta— i futurs —Junqueras i el seu nou equip— guarden silenci. En el cas de l'expresident del partit té sentit, ja que el seu objectiu és recuperar el control del partit en el congrés que està convocat per al 30 de novembre i que cada vegada hi ha més veus perquè s'avanci. Més sorprenent és el mutisme dels que gestionen provisionalment l'organització i que sembla que se'ls hagi menjat la terra una vegada han facilitat la investidura d'Illa. Sigui com sigui, la relació entre el PSC i ERC és sòlida i per primera vegada es produirà una situació tan insòlita com que durant diverses setmanes els nous consellers socialistes tinguin a les seves ordres els equips dels consellers sortints dels republicans. Aquest dimarts passat es van nomenar 3 secretaris generals de 16 departaments i no hi haurà nous nomenaments de l'ampli sottogoverno fins a la reunió del Govern del 27 d'agost.

És cridaner perquè normalment els nomenaments es fan amb celeritat, però també és veritat que no s'havia produït mai l'elecció d'un president en el mes d'agost, molts dels futurs alts càrrecs poden estar de vacances —també, per cert, els actuals— i el prioritari és assegurar el funcionament de l'administració catalana. Així mateix, pot ser que serveixi com una prova de cooperació per a un futur Govern de coalició després del congrés d'Esquerra, si és que les bases del partit no acaben acordant el contrari. Ara com ara, tanmateix, el que cotitza a l'alça és l'entrada dels republicans a l'equip de govern de Jaume Collboni a la ciutat de Barcelona i en el Consell Executiu d'Illa. Però la política, moltes vegades, no va en línia recta. I menys, a Catalunya.