"Avui he informat el president del Parlament de Catalunya que, de manera provisional, no presenti la meva candidatura a ser investit com a president de la Generalitat. I li he demanat que s'iniciï de la manera més ràpida possible la ronda de contactes amb els diversos grups parlamentaris per procedir a la designació d'un nou candidat per ser investit com a president del Govern autonòmic. Anuncio que Junts per Catalunya proposarà el diputat Jordi Sànchez com a candidat". Amb aquestes paraules, Carles Puigdemont des de Brussel·les obria un nou capítol del conflicte entre Catalunya i Espanya després d'un discurs de més de 13 minuts d'una duresa formal i de fons enorme amb les institucions de l'Estat. En paraules seves, Puigdemont ni claudica, ni es retira. Aixeca la seva fortalesa a la capital comunitària a través del Consell de la República, encarregat de vetllar pel referèndum de l'1 d'octubre i la proclamació duta a terme al Parlament el dia 27 del mateix mes.

Les pressions de l'Estat dels últims dies per descavalcar com a candidat Sànchez, l'expresident de l'ANC a presó des del passat 16 d'octubre a Soto del Real, han fracassat absolutament. Haurà de ser ara el Tribunal Constitucional o el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena o ambdues instàncies les que baixin a l'arena per impedir-ho. Els antecedents no els van a favor -al pres d'ETA Juan Carlos Yoldi, el febrer de 1987, com a candidat de Batasuna, se li va permetre abandonar la presó per sotmetre's a la investidura al Parlament basc- però malgrat això hi ha pocs dubtes que el que va valer llavors es farà el possible perquè no valgui ara. Com tampoc no serviran interlocutòries conegudes els últims mesos que vinculaven una candidatura al fet de no estar fugit com així es considera el cas del president Puigdemont. Jordi Sànchez està empresonat però ni se li permetrà anar al Parlament, ni ser candidat. No sé com es farà però tinc pocs dubtes que es farà. La decisió està presa, sembla molt difícil que es modifiqui, i tan sols falta trobar el vehicle jurídic que la sustenti.

Anunciada la decisió i en espera dels moviments a Madrid, dos comentaris més: un equip d'advocats internacionals ha presentat una demanda contra l'Estat espanyol davant del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides per violació de drets humans i drets civils i polítics. La iniciativa judicial davant d'aquesta instància de l'ONU obre un capítol nou en la internacionalització del procés i obligarà a un pronunciament d'un organisme reconegut i de prestigi. Mal assumpte per al Govern espanyol.

El segon té a veure amb la contundent repulsa a l'actuació del rei Felip VI, que no és nova però al·ludeix a l'única persona que Puigdemont cita pel seu nom o pel seu rang en tota la intervenció. "El cap de l'Estat s'ha posat al capdavant de l'estratègia d'anar contra els catalans. L'inefable i inoblidable ¡A por ellos!, encoratjat des d'una Monarquia que ja ha deixat de representar per voluntat pròpia tots els ciutadans i que només vol representar els que pensen d'una determinada manera". Aquesta frase, pocs dies després del buit institucional de les autoritats catalanes al Rei en la seva recent visita al congrés internacional del Mobile, és un torpede de gran magnitud.

Puigdemont -i amb ell els quatre consellers a Brussel·les i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel- té ja el relat internacional que volia amb les atribucions que li han atorgat els partits independentistes. La política catalana sempre té desenllaços imprevistos.