Han hagut de passar més de set anys perquè qui va ser durant 23 anys president de la Generalitat i després durant 11 més va tenir el tractament d'expresident i el reconeixement de Molt Honorable tornés al selecte club d'expresidents de la Generalitat. Jordi Pujol i Soley va sortir aquest dilluns del seu ostracisme, en part voluntari, als seus 91 anys, per participar en un acte públic organitzat pel Govern al paranimf de la Universitat de Barcelona al costat dels quatre expresidents amb activitat pública: José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. Tan sols hi va faltar l'expresident Pasqual Maragall, allunyat, per raons òbvies, de qualsevol activitat pública arran de la seva malaltia. Prèviament, hi va haver una altra taula rodona amb eurodiputats d'anteriors legislatures, com Oriol Junqueras, Concepció Ferrer, Joan Colom i també Toni Comín, per videoconferència.

La iniciativa de la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, de reunir els expresidents en una taula rodona en el marc de la Conferència sobre el Futur d'Europa va tenir més de simbòlic que de polític. Va permetre, no obstant això, traçar una idea compartida de la defensa de l'europeisme de tots els inquilins del Palau de la Generalitat. Cada un, en funció de la seva època, amb matisos respecte al paper de les institucions europees: de l'europeisme imprescindible dels anys vuitanta de Jordi Pujol i més tard José Montilla ―que hi va intervenir amb un missatge enregistrat a causa de compromisos a Madrid― a la indiferència de les institucions europees amb les demandes polítiques de Catalunya en les etapes de Mas, Puigdemont ―que va participar-hi per videoconferència des de Brussel·les― i Torra.

Com era més que previsible, Pujol va ser el centre d'atenció i el que es va emportar els aplaudiments més grans en un entorn, majoritari, predisposat a reivindicar la seva etapa com a president i l'energia amb què va defensar Catalunya a l'exterior. És obvi que la situació judicial de l'expresident durant aquests últims anys limita absolutament la seva activitat i la seva presència pública en actes, que tendeix, per costum, a no acceptar. Però també és veritat que en els últims temps s'ha anat produint una certa recuperació del seu llegat al seu espai polític. Moltes vegades, en actes de petit format però sense els quals no hauria estat possible el salt institucional d'aquest dilluns, en el qual només va faltar el president Pere Aragonès, que participava a la mateixa hora en un acte de celebració del X aniversari de la Filmoteca del Raval.

Pujol, que no sol donar puntades sense fil malgrat l'edat, va voler manifestar la seva simpatia, afecte i agraïment al president Puigdemont per la seva acció sostinguda a Europa. Un gest significatiu, gens gratuït i des de posicions polítiques amb algunes discrepàncies, com ell mateix es va encarregar d'assenyalar. De fet, al debat entre els expresidents va quedar clar que Europa potser no havia estat l'ajuda que s'esperava al terreny polític, però, en canvi, sí al terreny judicial. El qual s'ha demostrat infranquejable per a l'estat espanyol, fins ara, en totes les ordres d'extradicions que ha formulat i que ha permès a l'exili poder continuar realitzant acció política sense cap condició i en llibertat.