"Els líders independentistes s'han alçat davant la sobirania nacional que resideix en el poble espanyol convocant una fracció del poble català, en un desafiament a la unitat de la nació, a decidir el futur de l'estat comú". Aquesta és una de les frases que va pronunciar el flamant nou president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, el 23 de novembre del 2017, al Congrés dels Diputats, al cap de poques setmanes del referèndum d'independència de l'1 d'octubre d'aquell mateix any celebrat a Catalunya. No ha assumit la presidència del TC només com a premi a aquesta i altres frases que li van costar en el seu dia la recusació com a membre del TC en els recursos presentats pels presos del procés condemnats pel Tribunal suprem, i també pel president a l'exili, Carles Puigdemont.

Però si és bo conèixer l'hemeroteca per confirmar que res no canviarà al TC i que l'etiqueta de progressista que s'adjudica a Conde-Pumpido té molt a veure amb el fet que va ser fiscal de l'Estat durant les dues legislatures amb José Luís Rodríguez Zapatero a la Moncloa. A Madrid, les etiquetes de conservador i progressista s'adjudiquen així: si tu has treballat amb el PSOE ets progressista i si ho has fet amb el PP passes a ser conservador. És un formulisme per distingir-los des dels mitjans o perquè es distingeixin entre ells quan es posen etiquetes perquè, en el fons, són més aviat conservadors en el pla ideològic. I en el que són granítics i un equip sense fissures és en la unitat d'Espanya i la defensa de la via repressiva contra l'independentisme. El mateix amb la monarquia que, com recordava El Jueves al cap de poques hores de l'elecció de Pumpido, va ser el fiscal que va ordenar el segrest de la revista el 2007 per una portada on apareixien els llavors prínceps Felip i Letícia en plena activitat sexual. Injúries a la Corona, va dir. Una altra cosa serà la posició del nou TC respecte al caducat quan hagin d'anar pronunciant-se sobre les denominades lleis socials que té el Constitucional a sobre de la taula -avortament, eutanàsia, reforma laboral, i així fins a una quinzena- que tenen ara moltes més probabilitats de caure del costat de les posicions socialistes que no pas les del Partit Popular.

Per si hi havia algun dubte de com Pumpido gestionarà la presidència, en les primeres paraules després de ser elegit per sis magistrats a cinc, ha volgut deixar clar que "la Constitució no permet ni la secessió, ni la independència, ni l'autodeterminació." Pumpido tallava així d'arrel un comentari molt més ambigu d'una altra companya al TC, que s'acaba d'incorporar a l'organisme, i que el passat 3 de gener havia declarat que "allò de l'autodeterminació caldrà mirar-ho. Els assumptes no es plantegen sempre igual". María Luisa Segoviano s'obria a estudiar una via a la independència de Catalunya i ja va aixecar tota una cadena de reaccions en contra que l'han deixada muda i també ha portat el nou president del TC a reafirmar el compromís amb la unitat de la nació espanyola en el primer segon com a president del TC.

En definitiva, un exemple més de la politització de tot el que afecta els tribunals espanyols, encara que el Constitucional no sigui en sentit estricte un tribunal. Ningú no esperarà de qui ha estat vuit anys fiscal general de l'Estat amb els socialistes que ara, en un altre lloc, es comporti de manera diferent. Però com que hem donat per vàlid que són els partits -els del règim, és clar- els que fan i desfan al seu aire, poc més cal dir-hi. Després venen les llàgrimes i les desautoritzacions d'Europa. Però això que per a alguns són figues d'un altre paner, acaba sent la veritable arrel del problema: la politització de la justícia i la seva perenne flaire a podrit.