A punt d'enfilar l'última setmana del mes de juliol i amb la classe política pendent a parts iguals de l'evolució de la pandèmia i de les vacances, la Moncloa no ha programat la reunió de la denominada taula de diàleg entre el govern espanyol i el català a la qual es va comprometre Pedro Sánchez en els acords d'investidura. A això i a superar la judicialització del conflicte "de naturalesa política" entre Catalunya i Espanya es va comprometre el president el passat 2 de gener públicament. Hi havia quinze dies de termini perquè tingués lloc la primera reunió des de la formació de govern, el passat 12 de gener, i un compromís d'acordar un calendari de terminis concrets per a les seves reunions i per presentar conclusions. Sona gairebé com una broma que, 194 dies després que l'Executiu espanyol prengués possessió, hi hagi hagut tan sols una trobada, merament formal i constitutiva. La resta, tirar pilotes fora des de la Moncloa bé sigui pel coronavirus, les desavinences entre JxCat i Esquerra i mil excuses més. Tot plegat, per no reunir-se.

Em ve a la memòria aquesta situació tan lamentable ara que el president del govern esapanyol acaba de convocar per a divendres vinent, dia 31, una reunió de presidents autonòmics a La Rioja per parlar dels 140.000 milions que arribaran d'Europa i que serà la primera presencial des del 2017. La resta han estat totes telemàtiques i bàsicament relacionades amb la Covid-19. Per motius diferents Quim Torra i Iñigo Urkullu ja se n'han esborrat. El primer reclama poder fer-ho telemàticament atesa la situació de la pandèmia a Catalunya i el segon s'absentarà perquè reclama que abans es reuneixi la comissió mixta del concert econòmic, que és la que ha de supervisar la capacitat d'endeutament com a conseqüència de la caiguda de la recaptació. Sánchez prefereix aquest tipus de cites en les quals apareix amb la seva pròpia idea del que ha de fer i enmig de les discrepàncies generals dels diferents presidents acaba portant la discussió al final buscat.

Aquests últims dies, tots els actors de la política catalana començant per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras però seguint pels diferents membres del Govern han denunciat la incapacitat de l'Executiu espanyol per mantenir la més mínima negociació amb el govern català. És evident que la línia ja és provar d'assolir acords amb Ciutadans, i molt més ara que s'entrarà en temes de pressupostos i de compliment amb Europa. Estarà bé que l'independentisme prengui nota que continua sent impossible negociar amb Espanya. No només això, sinó que la recrudescència de l'acció judicial contra els líders independentistes, als qui el Tribunal Suprem vol tornar a la presó i retirar-los les prerrogatives que els havia estat concedit, primer del 100.2 i fa una setmana del tercer grau, té molt poc de justícia i molt d'atropellament dels seus drets per la seva ideologia.

Un no pot dialogar i negociar amb si mateix per més que ho intenti. I això és del que cada vegada més gent comença a adonar-se'n. I el retorn dels presos polítics a la presó acabarà tenint conseqüències. El temps ho dìrà.