La designació del president del PSC i exministre de Cultura, Miquel Iceta, com a nou ambaixador d'Espanya davant l'Organització per a l'Educació, la Ciència i la Cultura amb seu a París, ha indignat el cos diplomàtic, que ha mostrat la seva disconformitat i preocupació. No és el primer cop que un govern fa un ús partidista del càrrec d'ambaixador per trobar lloc a polítics sense destinació i que es planteja com un últim premi després d'una llarga trajectòria. Se n'han aprofitat tant des del PSOE com des del PP. Però és comprensible que l'Associació de Diplomàtics Espanyols, que representa el 70% de la carrera diplomàtica, alci la mà quan considera que la persona que hi accedeix manca d'habilitats i competències per al càrrec.
Curiosament, tres presidents del PSC s'han fet càrrec d'una ambaixada en diferents moments. El primer va ser Joan Reventós, que, pocs mesos després que arribés Felipe González a la Moncloa, va partir com a ambaixador a França, on va ocupar un càrrec clau entre 1983 i 1986. Reventós, advocat de professió, disposava d'una agenda important de relacions amb el Partit Socialista francès i François Mitterrand acabava d'arribar a la presidència de la República. El problema més important entre ambdós països era ETA. En aquella època, París defensava que el dret d'asil pertanyia a la tradició republicana i democràtica de França i que els refugiats bascos havien de continuar gaudint de l'empara francesa. Reventós havia de revertir unes relacions que eren molt més que dolentes —execrables, era la definició francesa— i de nul·la cooperació terrorista entre ambdós països. Moure aquella actitud no va ser fàcil, però, amb Reventós d'ambaixador, París va acceptar les deportacions a tercers països com a primer pas i alternativa a l'extradició.
No és el primer cop que un govern fa un ús partidista del càrrec d'ambaixador per trobar lloc a polítics sense destinació i que es planteja com un últim premi després d'una llarga trajectòria
El segon president que va accedir al càrrec d'ambaixador va ser Àngel Ros, llicenciat en Ciències Físiques per la UB, doctor en Informàtica i MBA, i professor a diverses universitats com la Politècnica i Esade. Alcalde de Lleida entre 2004 i 2018, va renunciar al càrrec per assumir l'ambaixada a Andorra, que ocuparia fins al mes de febrer passat. Va ser tota una vicaria, en una ambaixada menor, però d'enorme interès per a Ros, ja que era a només dues hores de Lleida i li va permetre anar tancant la seva carrera política.
El nomenament d'Iceta és més sorprenent, encara que enllaça amb la jubilació diplomàtica de Reventós i Ros. És el primer ambaixador davant la Unesco que accedeix al càrrec sense estudis universitaris, cosa que no deixa de ser un contrasentit, ja que l'ambaixada és davant l'Organització per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. En qualsevol altra ambaixada, potser, hauria pogut encaixar, però en una de tan específica no deixa de ser cridaner. En un moment en què tothom està escandalitzat pels resultats de l'informe PISA, no sembla que sigui la millor manera de posar en relleu el pes de la formació i la imprescindible preparació acadèmica. Però bé, així ens va.