No deixa de ser sorprenent veure el flamant ministre de Cultura, el barceloní Ernest Urtasun, aplaudint a Cadis en el lliurament de la Medalla d'Or de les Belles Arts a la Ganadería Miura, una de les empreses taurines més populars d'Andalusia i d'Espanya, amb més de 175 anys d'història. Al seu costat, els reis Felip VI i Letícia, cap dels dos especialment amics de la tauromàquia, d'altra banda, igual que el ministre dels Comuns. Urtasun sempre s'havia identificat com a antitaurí, descrivia les corrides de toros com una activitat "sàdica i menyspreable" i havia firmat manifestos en contra. Què fa llavors un polític així en un acte com aquest?, ens podríem preguntar. I la resposta lògica i fàcil seria que el seu càrrec l'obligava a ser-hi i que la decisió del premi no era seva ja que heretava un guardó lliurat pel seu antecessor, el també català Miquel Iceta. Això és el que més he sentit des que es van fer públiques les imatges i s'ha estès una mena de capa protectora entre els seus partidaris.
Però les coses, en política, ni són tan fàcils ni tenen una resposta única. En un tema com aquest, que afecta sensibilitats molt esteses a la societat, com la que denuncia el maltractament als animals, cal intentar anar més enllà d'una piulada que t'englobi en una nova esquerra que, quan és a l'oposició diu una cosa i quan és govern practica la contrària. L'alcaldessa Ada Colau, del mateix espai polític que Urtasun, va deixar una sèrie d'exemples en els seus anys al capdavant de la capital catalana, com el d'oposar-se a la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la llei catalana que prohibeix les corrides de toros.
Hi ha una línia que separa el que marca la representativitat i les obligacions del càrrec —ministre de Cultura— i el comportament d'Urtasun: la seva actitud innecessària de suport efusiu al premiat. I Urtasun ho sap de sobres, entre altres coses, perquè malgrat la seva joventut, 42 anys, té prou formació per a això. En el seu currículum apareix que va aprovar les oposicions i va entrar en la carrera diplomàtica, on ha assumit diferents responsabilitats al Ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació, entre les quals, la de conseller diplomàtic del secretari general de la Unió per la Mediterrània. Entre 2014 i 2023 també va ser eurodiputat.
Urtasun va optar per afegir-se a 'la Fiesta' amb tota la seva energia i avalar els arguments amb què el ministre Iceta va premiar l'empresa Miura
El càrrec de ministre t'obliga a anar a l'acte, sempre que per alguna o una altra raó no ho refusis, i, com a ministre de jornada, no acompanyis els Reis. El tema, repeteixo, per a mi és com s'hi està. I això és el que marca la diferència. Res no t'obliga a aplaudir perquè és un gest privat, no oficial. És on tu marques la diferència i expresses en públic quins són els teus valors. Ningú no s'hauria sorprès si aquesta hagués estat l'actitud d'Urtasun. Una altra cosa és que no hauria agradat als presents, un ambient molt favorable a les corrides de toros i a la defensa de la tauromàquia. Si en discrepes, si els teus principis són uns altres, ets a la tarima d'autoritats però evites aplaudir i sumar-te a una cosa que dius que no són els teus valors i sobre la qual has establert una certa doctrina. Segurament, a més, ets més creïble per als presents si ho acabes fent així.
Urtasun va optar per sumar-se a la Fiesta amb tota la seva energia i, a la pràctica, avalar els arguments amb què el ministre Iceta va premiar l'empresa taurina i que van quedar redactats així: "La ramaderia Miura és probablement la més llegendària de la història de la tauromàquia. Especialment destacable és la fidelitat de la casta als seus orígens, ja que, durant tota la seva trajectòria gairebé bicentenària, ha mantingut invariable un encaste singular, associat a valors com la bravura, l'emoció i la bellesa del toro de lídia". Això és el que va aplaudir i aquest és el seu error. No l'estar, sinó el saber estar. Hi ha una gran diferència entre la primera cosa i la segona. La que hi ha entre el càrrec que ocupes i els principis que tens o que defenses.