La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem avalant la negativa del magistrat Pablo Llarena a amnistiar Carles Puigdemont, fent-se el desentès a la decisió del legislador i a la petició de la mateixa Fiscalia suposa, a la pràctica, doblar l'aposta davant el Tribunal Constitucional i el Parlament espanyol. El Suprem, per unanimitat, una posició que inclou fins i tot Susana Polo, considerada progressista i propera al govern espanyol, secunda el criteri del jutge d'instrucció i deixa la malversació atribuïda al president a l'exili i Toni Comín fora del perímetre de la norma de l'oblit penal. Estan tan entossudits a sostenir la causa que no els importa destruir el que van donar per provat a la sentència del procés, emesa per la sala segona del Suprem l'octubre del 2019.

Qualsevol profà en la matèria només pot concloure que, més enllà de la llei d'amnistia, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el mes de juny passat, hi ha un estat profund que no cedirà en la seva posició i, en conseqüència, no acatarà el legislador. Encara que per a aquest fi, la interlocutòria del Suprem signada per Eduardo de Porres, Vicente Magro i Susana Polo hagi de fer veritables filigranes, com, per exemple, considerar que la interpretació de Llarena "no contradiu el tenor literal de la norma", sinó que "en precisa el veritable contingut" i l'"interpretació autèntica del concepte d'enriquiment que el legislador ha plasmat en el text de la llei". Déu n'hi do! Sobretot, perquè a ningú no se li escapa quina era la voluntat del legislador o, si més no, de la majoria de la cambra, que és, al cap i a la fi, el que compta. La posició de Polo, que tampoc no hagués revertit el resultat, és més significativa que l'únic vot que representa, ja que posa en qüestió la música que li xiuxiuegen a cau d'orella des de l'expresident Zapatero a altres dirigents socialistes, i el que per canals igualment directes entre Junts i el govern espanyol xiuxiuegen des de la Moncloa. No deu ser que la informació de Bolaños és una certa estafa?

Més enllà de la llei d'amnistia, hi ha un estat profund que no cedirà en la seva posició i, en conseqüència, no acatarà el legislador

Aquest no és l'únic cas. El Suprem, el que diu, ara, respecte de la malversació, és que s'hauria comès, també, fora de Catalunya; però el delicte de malversació, en el fons, és un delicte d'administració deslleial dels fons públics la gestió dels quals s'ha encomanat a l'autor. Els únics fons públics la gestió dels quals tenien encomanada els exiliats era la dels fons de la Generalitat i, per tant, el presumpte delicte s'hauria comès, sempre i únicament, a Catalunya. En tot cas, ells haurien de saber que tant se val on es faci la despesa, perquè el perjudici de la malversació sempre es produeix al lloc on hi ha l'administració els fons de la qual s'han encomanat gestionar.

En gairebé vuit anys de procediment, mai no havien dit que els exiliats haguessin gestionat fons fora de Catalunya, i el que diuen ara és una completa marcianada, com ho és dir que no s'ha acreditat que no siguin ja eurodiputats. No deu ser prou acreditació que tota la premsa catalana i l'espanyola —per si no llegeixen la primera— ho hagi publicat, o el simple fet del viatge del president Puigdemont el mes d'agost passat per accedir al Parlament de Catalunya a la sessió d'investidura del president Salvador Illa. Però, pel que sembla, la bombolla en què viuen ses senyories del Tribunal Suprem és de tal gruix que no els ha permès assabentar-se de res del que s'ha esdevingut al món l'últim any. Són eurodiputats i ho saben, és clar. Però per sustentar el que no té ni solta ni volta, han d'aparentar desconeixement. El resum és que el Suprem manté en vigor l'ordre de detenció contra Puigdemont i Comín al·legant que l'amnistia no és aplicable als investigats pel delicte de malversació i conclou l'assumpte, ja que els indicis existents en contra seva no s'han vist modificats ni debilitats per l'entrada en vigor de la llei.

Una darrera reflexió: el fet que el Suprem es reinterpreti per mantenir la posició és una advertència de cara al futur. I dona pàbul a les posicions més restrictives sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia. L'òrgan presidit per Cándido Conde-Pumpido declararà la constitucionalitat de la llei d'amnistia abans de l'estiu, però la sala segona del Suprem consultarà el TJUE, pas que encallarà un temps llarg —entre un i dos anys— el final. O sigui, l'amnistia.