Que l'acord que havien subscrit Esquerra Republicana i el PSC per a la investidura de Salvador Illa no era, ni se semblava, al concert econòmic, ho sabia tothom. Només s'ha de ser una mica llegit i haver-se estudiat què són els concerts basc i navarrès, i comparar-los amb el pacte català, per veure que el finançament singular acordat per a Catalunya és una altra cosa. Un avenç respecte al model actual? Sí, esclar. Encara que només sigui perquè si es respecta el principi d'ordinalitat en ingressos i despeses de l'Estat entre les diferents comunitats autònomes, ja serà un gran pas. Després hi ha tot el desenvolupament normatiu, aquell que permetrà que Catalunya pugui recaptar els seus impostos i que serà aplicable en la declaració de la renda del 2025, o sigui, el juny del 2026. En política, les coses a dos anys han estat sempre una eternitat.
Unes quantes setmanes ha tardat María Jesús Montero, la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, a puntualitzar des de Rota, a Andalusia, el que és obvi: "En podem dir com vulguem, però l'única experiència de concert econòmic és el basc i el navarrès". Tema tancat. Mentre convidava totes les comunitats autònomes a copiar el model per dirigir-nos cap a una federalització de l'estat autonòmic. O sigui, després del cafè per a tothom competencial, sembla entreveure's a l'horitzó un cafè per a tothom econòmic, ja que això, i no una altra cosa, és la seva invitació a les autonomies que s'inspirin en l'acord amb Esquerra, que, fent servir les seves mateixes paraules, permet poder explorar altres rutes i camins que possibilitin satisfer les demandes d'autogovern "sense que això impliqui trencar la igualtat entre espanyols".
La rebequeria d'Esquerra després de les paraules de Montero, amenaçant de tombar els pressupostos generals de l'Estat, que encara no estan presentats, és tan sols un brindis al sol. No passarà, simplement, perquè no els ha enganyat ningú. Una altra cosa és que necessitessin vendre un determinat relat davant de l'opinió pública per tirar-ho endavant en la conflictiva votació entre la militància. L'executiva provisional que encapçala Marta Rovira no volia repetició electoral, ja que el resultat hauria estat un desastre en vista del que va succeir el passat 12 de maig. Però no podia explicar-ho així i es van conjurar per vendre el que no era i guanyar temps.
La rebequeria d'Esquerra amenaçant de tombar els pressupostos generals no passarà, simplement, perquè no els ha enganyat ningú
Montero ha desinflat una mica aquest globus, mentre el PSC governa en solitari a Catalunya i Salvador Illa farà tots els esforços per tirar endavant el document acordat. Segurament, en la seva visita d'aquests dies a Lanzarote, deu haver fet molt més que anar de mercats ambulants amb Pedro Sánchez, també de descans a la seva residència oficial de La Mareta a l'illa. Sabent la relació especial que tots dos mantenen i que el president del govern espanyol mesura fins a l'últim dels seus moviments, la intervenció de Montero potser no és tan casual. També podríem pensar que Sánchez i Illa han planificat els seus pròxims moviments tant a Catalunya com a Espanya. Sobretot a Madrid, on la majoria parlamentària, la de la investidura, ara mateix existeix després de la sortida de Junts del bloc que el va portar a la Moncloa.
Ara s'entén més bé el silenci d'Oriol Junqueras i les seves resistències a aparèixer públicament avalant l'acord subscrit. Junqueras no volia que un llast d'aquesta mida el desviés del seu únic objectiu: recuperar la presidència del partit en el congrés convocat per al 30 de novembre, el qual diferents veus ja han demanat que s'avanci. Per això van fracassar tots els esforços de Rovira i dels seus partidaris perquè es posicionés i la posició del líder del partit es va limitar a un tuit molt genèric en el qual va dir que entenia els dubtes de la militància. Avui Junqueras es dirigeix amb pas ferm a recuperar el control d'Esquerra i l'equip que el va apartar de la presidència intenta tapar com pot les fugues informatives d'un suposat concert econòmic que ni hi és ni se l'espera.