La decisió de les famílies del País Valencià d'apostar per mantenir el valencià com a llengua vehicular a l'educació és una magnífica notícia i trenca el discurs polític de la Generalitat Valenciana i el seu president, Carlos Mazón, sobre la imposició lingüística i, de passada, contra el catalanisme. El seu conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha anat a totes a favor de l'opció del castellà i va contactar directament amb els pares explicant-los els motius de la consulta sobre la llengua proposada per la Generalitat Valenciana. Tant és així, que les famílies amb fills i filles matriculats a les escoles i instituts del País Valencià van rebre una carta per correu electrònic informant-los sobre la votació de la consulta de la llengua base i, a més, un text en el qual justifiquen la celebració del referèndum. Res no ha estat suficient: el 50,53% dels vots s'ha pronunciat a favor d'una educació en valencià, mentre que el castellà ha rebut el 49,47% dels suports.

Aquesta igualtat en la votació s'amplifica encara més, atès que de les 579.082 famílies que tenien dret a votar, ho van fer el 58,6%, és a dir, més de la meitat (339.411), mentre que el 41,4% no ha participat en el procés. D'aquest percentatge que no ha votat, se'n pot extreure la conclusió que el seu posicionament és, bàsicament, mantenir l'statu quo actual, i per això no han anat a les urnes per esmenar-lo. Com que eren els conservadors els que pretenien posar fi al model vigent, que es remunta a l'anterior govern d'esquerres de Ximo Puig, el seu fracàs ha estat, políticament parlant, important. Aquest escarment a Mazón coincideix amb l'esmena popular a la seva gestió política per la DANA i el retard a donar l'alerta per avisar la ciutadania dels perills que venien. Fins a cinc vegades han sortit els veïns del País Valencià al carrer per demanar la dimissió del president, sense cap resultat, malgrat que la salut política de Mazón s'ha esfondrat, ja que és la mateixa cúpula dels populars la que creu que és del tot impossible que pugui remuntar la seva situació política, i fins i tot temen que l'onada de crítiques i retrets pugui afectar negativament Alberto Núñez Feijóo.

La derrota lingüística i escolar de Mazón ha estat contundent: la identitat no es canvia a cop de talonari

La diferència del sentit del vot als centres escolars del País Valencià ha estat molt significativa per províncies. El 70,5% de les famílies de les comarques de Castelló ha triat el valencià, mentre que a les de València ho ha fet el 57,8%. En canvi, a Alacant ha guanyat clarament el castellà com a opció preferida per les famílies, amb el 66% dels vots. Acció Cultural del País Valencià ha aprofitat els resultats per exigir la dimissió del conseller d'Educació, José Antonio Rovira, després de la consulta. L'entitat ha considerat que es tracta d'un sí rotund al valencià, malgrat les dificultats en el procediment i la moderada participació, la qual cosa demostra, per a Acció Cultural, que no hi havia una demanda social per celebrar la consulta. L'entitat també recorda que les famílies han votat majoritàriament a favor del valencià a totes les comarques valencianoparlants, on es corria el risc de perdre l'educació en valencià. 

Una opinió coincident és la d'Òmnium Cultural, que considera que ha guanyat el valencià i han perdut els que volen dividir la societat amb l'excusa de la llengua. En el fons, aquí hi ha l'arrel del problema i d'aquí la importància de la derrota dels manipuladors lingüístics. Tan bon punt el Partit Popular va arribar al govern, tant al País Valencià com a les Illes Balears, va fer de la llengua catalana un terreny de batalla política, buscant alinear ideologia i llengua al mateix bàndol. La ciutadania s'ha rebel·lat davant aquest maniqueisme i ha apostat per l'herència cultural i lingüística juntament amb una història en molts aspectes comuna amb els altres territoris de llengua catalana. Una idea determinada del País Valencià ha perdut estrepitosament en reivindicar el castellà com a llengua vehicular educativa. El govern de Mazón ho podrà explicar com vulgui, ja que disposa de mitjans informatius per tergiversar la realitat, però la seva derrota ha estat contundent i hauria de fer-lo rectificar. La identitat no es canvia a cop de talonari.